El delator

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El delator

The Informer
Fitxa
Direcció	John Ford
Protagonistes	Heather Angel Victor McLaglen Una O'Connor Margot Grahame Preston Foster Wallace Ford Donald Meek J. M. Kerrigan Joe Sawyer Francis Ford Denis O'Dea Barlowe Borland J. Farrell MacDonald Jack Mulhall James Murray Robert Parrish Ward Bond Harry Tenbrook Frank Marlowe Frank Hagney Eddy Chandler Earle Foxe
Producció	John Ford
Dissenyador de producció	Van Nest Polglase
Guió	Dudley Nichols
Música	Max Steiner
Fotografia	Joseph H. August
Muntatge	George Hively
Vestuari	Walter Plunkett
Productora	RKO Pictures
Distribuïdor	RKO Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1935
Durada	91 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	The Informer (en)
Gènere	drama, cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en una novel·la
Tema	Exèrcit Republicà Irlandès
Lloc de la narració	Irlanda
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1936) Oscar al millor actor (1936) Oscar a la millor direcció (1936) Oscar al millor muntatge (1936) Oscar al millor guió adaptat (1936) Oscar a la millor adaptació musical (1936)
Premis	Oscar al millor actor (1934) Oscar a la millor direcció (1934) Oscar al millor guió adaptat (1934) Oscar a la millor adaptació musical (1934) National Board of Review Award a la millor pel·lícula (1935)

El delator (títol original en anglès The Informer) és una pel·lícula de 1935 dirigida per John Ford i protagonitzada per Victor McLaglen. Està basada en la novel·la de l'escriptor irlandès Liam O'Flaherty. Va ser rodada en amb prou feines 3 setmanes.

Va obtenir 4 Oscars: Millor director, actor (Victor McLaglen), guió i música.

Pel·lícula fortament personal per a Ford, que va significar el seu primer Oscar, feu que durant la seva gestació el director s'enfrontés una vegada més amb els productors. Va haver de rodar en un plató molt vell amb decorats pintats sobre lona, però Ford i el seu operador convertiren les textures visuals en regnes d'ombres, evitant la definició delatora dels fons. Algunes seqüències memorables (com el judici) foren improvisades sobre la marxa.