Eleccions legislatives franceses de 2022 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 2017 2024 → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data | 12 juny 2022, primera volta de les eleccions legislatives franceses de 2022 19 juny 2022, segona volta de les eleccions legislatives franceses de 2022 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tipus | eleccions legislatives franceses | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Càrrec a elegir | 5 Diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys
572 Diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A Diputat a l'Assemblea Nacional
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resultat de la votació | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les eleccions legislatives franceses de 2022 se celebraren els dies 12 i 19 de juny de 2022 per tal d'elegir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional durant la XVI legislatura de la Cinquena República.[1][2]
Aquestes eleccions legislatives segueixen les eleccions presidencials celebrades el mes d'abril, en la segona volta de les quals fou reelegit Emmanuel Macron per a un segon mandat, per davant de Marine Le Pen del Reagrupament Nacional, mentre que Jean-Luc Mélenchon, candidat de la Unió Popular (coalició liderada per La França Insubmisa), va ocupar el tercer lloc en la primera volta.
Jean-Luc Mélenchon, poc després de la seva derrota a la primera volta, va demanar als francesos que l'elegissin primer ministre, en el que és conegut com a cohabitació, el fet d'haver-hi un president d'un partit i un primer ministre d'un altre. En les setmanes següents, va iniciar la creació de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) reunint La França Insubmisa amb altres partits d'esquerres: el Partit Socialista, Europa Ecologia-Els Verds i el Partit Comunista Francès. Els diferents partits de la majoria presidencial (La República en Marxa, el Moviment Demòcrata (MoDem), Agir i Horitzons) també es reuneixen en una coalició anomenada Junts (Ensemble en francès). Més enllà d'aquests dos actors, Els Republicans (LR) i el Reagrupament Nacional (RN) també esperaven obtindre uns bons resultats.
La primera volta estigué marcada per una abstenció rècord del 52,5%, i per una quasi igualtat entre NUPES i Junts. A la segona volta, l'abstenció fou del 53,8%, però inferior a la del 2017. Junts seguí sent la força principal a l'Assemblea Nacional amb 245 escons, però perdé la majoria absoluta. La NUPES aconseguí 131 escons, duplicant la representació que tenien anteriorment, sobretot gràcies als resultats obtinguts a les metròpolis. La sorpresa vingué del RN que, malgrat un sistema de votació històricament desfavorable a l'extrema dreta, va fer un avanç electoral amb 89 diputats, un augment de 81 escons, sobretot als departaments rurals. Amb 64 escons, LR perdé la meitat de la seva representació i es convertí en la tercera força de l'oposició, amb potencial paper d'àrbitre. L'UDI desaparegué gairebé completament amb 3 escons.
Per primera vegada des de les eleccions legislatives de 1988, el president electe només disposa d'una majoria relativa després de les eleccions presidencials. També és la primera vegada des de l'establiment del mandat de cinc anys l'any 2000. La XVI legislatura és doncs una de les més fragmentades de la Cinquena República. Aquest resultat fou percebut com un revers per a Emmanuel Macron i un risc de gran inestabilitat política i bloquejos institucionals, les diferents forces presents estan molt polaritzades i dividides, limitant les possibilitats d'acord entre les parts.