Eleccions generals espanyoles de 1901

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1901
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data19 maig 1901 Modifica el valor a Wikidata
1899 Modifica el valor a Wikidata
1903 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat a Corts Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions generals espanyoles de 1901 foren convocades el 19 de maig de 1901 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]

El liberal Sagasta, cap de govern fins a la seva mort el 1902
Eugenio Montero Ríos fou cap de govern de la mort de Sagasta fins a les eleccions de 1903

En total foren escollits 402 diputats, i vencé per majoria absoluta el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta.[2] Els republicans s'apleguen en la Coalició Republicana, que només aconsegueix 14 diputats. La Lliga Regionalista aconsegueix per primer cop representació parlamentària.[3] El 17 de maig de 1902 Alfons XIII fou proclamat major d'edat.

Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar y Correa, Marqués de la Vega de Armijo, substituït el 16 de juliol per Segismundo Moret y Prendergast. El cap de govern fou Práxedes Mateo Sagasta, qui va dimitir per malaltia el 6 de desembre de 1902 (va morir el mes següent). El seu successor, Eugenio Montero Ríos, cap del sector més esquerrà (com José Canalejas y Méndez) s'enfrontà al sector més dretà dirigit per Segismundo Moret.[3] L'abril de 1903 va dissoldre les cambres i convocà noves eleccions.

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica espanyola, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]

  1. Villarejo Sánchez, Nadia «Práxedes Mateo Sagasta y Escolar. Estudio y análisis de las características extrínsecas e intrínsecas halladas en la documentación electoral sagastina (1854-1901) ubicada en el Archivo Histórico del Congreso de los Diputados de España». Revista general de información y documentación, 15, 1, 2005, pàg. 69–85. ISSN: 1132-1873.
  2. Villarejo, Nadia. Práxedes Mateo-Sagasta y Escolar (1825-1903): bio-bibliografía, documentación y epistolario (en castellà). Congreso de los Diputados, 2011, p. 162. ISBN 978-84-7943-423-6. 
  3. 3,0 3,1 Rubí i Casals, María Gemma «La práctica política en la Restauración: la actuación de los diputados del distrito de Manresa (1875-1923)». Revista de las Cortes Generales, 64, 2005, pàg. 63–90. ISSN: 0213-0130.
  4. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  5. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne