Tipus | eleccions generals espanyoles ![]() | ||
---|---|---|---|
Data | 19 maig 1901 ![]() | ||
← 1899
![]() 1903 ![]() | |||
Estat | Espanya ![]() | ||
Jurisdicció | Espanya ![]() | ||
Càrrec a elegir | diputat a Corts ![]() | ||
Les eleccions generals espanyoles de 1901 foren convocades el 19 de maig de 1901 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]
En total foren escollits 402 diputats, i vencé per majoria absoluta el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta.[2] Els republicans s'apleguen en la Coalició Republicana, que només aconsegueix 14 diputats. La Lliga Regionalista aconsegueix per primer cop representació parlamentària.[3] El 17 de maig de 1902 Alfons XIII fou proclamat major d'edat.
Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar y Correa, Marqués de la Vega de Armijo, substituït el 16 de juliol per Segismundo Moret y Prendergast. El cap de govern fou Práxedes Mateo Sagasta, qui va dimitir per malaltia el 6 de desembre de 1902 (va morir el mes següent). El seu successor, Eugenio Montero Ríos, cap del sector més esquerrà (com José Canalejas y Méndez) s'enfrontà al sector més dretà dirigit per Segismundo Moret.[3] L'abril de 1903 va dissoldre les cambres i convocà noves eleccions.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica espanyola, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]