Back الانتخابات الإسبانية العامة 1914 Arabic 1914 Spanish general election English Elecciones generales de España de 1914 Spanish Élections générales espagnoles de 1914 French Eleccións xerais de España de 1914 Galician Парламентские выборы в Испании (1914) Russian
| Tipus | eleccions generals espanyoles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 8 març 1914 | ||
← 1910
1916 → | |||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Càrrec a elegir | president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats | ||
| Elegit | Eduardo Dato e Iradier | ||
Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,[1]sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Conservador, dirigit per Eduardo Dato e Iradier.[2] Les dues fraccions del Partit Liberal van restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven plegades pel Pacte de Sant Gervasi, tot i que a Catalunya no aconseguiren desbancar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]
Fou elegit president del Congrés el conservador Augusto González-Besada y Mein i president del Senat Marcelo Azcárraga, mort el 1915 si substituït per Joaquín Sánchez de Toca Calvo.[4] El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, però el 9 de desembre de 1915 va dimitir per diferències internes en el partit i cedí el govern al comte de Romanones, qui convocaria eleccions el 6 d'abril de 1916.[5]
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[6][7]
Durant aquesta legislatura es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.[8]
- ↑ Codera, Maximiliano Fuentes. España en la Primera Guerra Mundial: Una movilización cultural (en castellà). Ediciones AKAL, 2014-05-09, p. 4. ISBN 978-84-460-4026-2.
- ↑ Monereo Pérez, José Luis «EDUARDO DATO IRADIER (1856-1921): Reformismo conservador y nacimiento de los seguros sociales en España». Revista de derecho de la seguridad social. Laborum, 29, 2021, pàg. 311–350. ISSN: 2386-7191.
- ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
- ↑ Luque Castillo, Francisco Javier. Los ministros de hacienda en España (1901-1986): perfil sociopolítico e influencia (Tesi) (en castellà). Universidad de Granada, 2014.
- ↑ Moreno Luzón, Javier «Partidos y Parlamento en la crisis de la Restauración». Con luz y taquígrafos: el Parlamento en la Restauración (1913-1923) /. Taurus, 1998, pàg. 65–102.[Enllaç no actiu]
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.
- ↑ Esteve Figueras, Salvador «La Mancomunitat de Catalunya, un país en marxa». l'Erol, 122, 2014, pàg. 8–9. ISSN: 2385-3492.