Eleccions generals espanyoles de 1923

Eleccions generals espanyoles de 1923
 ← 1920 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1931 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data29 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir437 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.782.347 Modifica el valor a Wikidata
2.056.974
   43.01٪
Nombre de vots vàlids2.056.974    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PL  — Manuel García Prieto
979.435   47.62٪
Diputat 223
<1
2>
PLC  — José Sánchez Guerra y Martínez
591.026   28.73٪
Diputat 124
<1
2>
Partido Reformista  — Melquiades Álvarez González-Posada
129.225   6.28٪
Diputat 15
<1
2>
Lliga Regionalista  — Francesc Cambó i Batlle
110.007   5.35٪
Diputat 22
<1
2>
PSOE  — Pablo Iglesias Posse
38.151   1.85٪
Diputat 7
<1
2>
PRR  — Alejandro Lerroux García
17.189   0.84٪
Diputat 5
Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura

Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923,[1][2] convocades sota sufragi universal masculí. Foren les últimes eleccions convocades després de la Restauració borbònica i del tornisme de partits polítics instaurat per Antonio Cánovas del Castillo, abans que la cambra fos dissolta per la Dictadura de Primo de Rivera.[3] En total foren escollits 409 diputats, i el vencedor fou una coalició ministerial formada per diverses fraccions del Partit Liberal:[4]

Fou elegit president del Congrés Melquíades Álvarez i president del Senat Álvaro Figueroa y Torres Mendieta, comte de Romanones. El cap de govern fou Manuel García Prieto. El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera va fer un pronunciament i va dissoldre la Cambra.

El resultat va estar determinat per la sistemàtica tupinada perpetrada mitjançant la xarxa caciquil estesa per tot el territori.[5][6] En el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com succeïa als règims parlamentaris.

  1. Marti, Pep. «De Primo de Rivera a l'11-M: les batalles històriques de les eleccions espanyoles». Nacio Digital. [Consulta: 1r octubre 2023].
  2. Martinez Cuadrado, Miguel. Elecciones y partidos políticos de España (1888-1931) (en castellà). Taurus, 1969, p. 512. 
  3. Moreno-Luzón, Javier «Political Clientelism, Elites, and Caciquismo in Restoration Spain (1875—1923)» (en anglès). European History Quarterly, 37, 3, 7-2007, pàg. 417–441. DOI: 10.1177/0265691407078445. ISSN: 0265-6914.
  4. Villa García, Roberto «¿Un sufragio en declive?: las elecciones al Congreso de 1923». Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 43, 2020, pàg. 255–290. ISSN: 1575-0361.
  5. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  6. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne