Back Amerikaanse presidentsverkiesing 2020 Afrikaans الانتخابات الرئاسية الأمريكية 2020 Arabic انتخابات رياسة امريكا سنة 2020 ARZ Eleiciones presidenciales de los Estaos Xuníos de 2020 AST ABŞ-də prezident seçkiləri (2020) Azerbaijani Pamilihan umum Présidén Amérika Serikat 2020 BAN Прэзідэнцкія выбары ў ЗША (2020) Byelorussian Президентски избори в САЩ (2020) Bulgarian 2020 के संयुक्त राज्य अमेरिका के राष्ट्रपति चुनाव Bihari মার্কিন যুক্তরাষ্ট্রের রাষ্ট্রপতি নির্বাচন, ২০২০ Bengali/Bangla
| Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 2016   2024
→ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Data | 3 novembre 2020 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | eleccions presidencials dels Estats Units | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Càrrec a elegir | president dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys vicepresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys 538 membre del Col·legi Electoral dels Estats Units | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Etiqueta | #2020Election, #Election2020, #2020Elections, #ElectionDay, #Vote2020, #VoteEarly i #USElection | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Investidura de Joe Biden | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reemplaça: | Persona elegida: | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Donald Trump | Joe Biden | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 es van celebrar el 3 de novembre de 2020. Les eleccions determinen els electors del Col·legi Electoral dels Estats Units i aquest grup de delegats elegeix un nou president i vicepresident o en reelegeix els titulars.[1] Les eleccions primàries i caucus es van celebrar entre el febrer i l'agost del 2020. Els candidats dels dos principals partits van ser el llavors president republicà Donald Trump i l'ex-vicepresident demòcrata Joe Biden. La candidatura de Joe Biden i de la senadora Kamala Harris guanyà les eleccions.
Els principals temes de les eleccions foren l'impacte de la pandèmia de coronavirus, les protestes per l'assassinat de George Floyd i altres negres estatunidencs, la mort de la jutgessa del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg i la nominació d'Amy Coney Barrett, i la futura Affordable Care Act.[2] Amb tot, aquestes eleccions són considerades un referèndum sobre la presidència de Trump.
Trump s'assegurà la nominació pel Partit Republicà juntament amb l'actual vicepresident Pence sense cap oposició destacada. L'ex-vicepresident Joe Biden aconseguí la nominació pel Partit Demòcrata, per davant del seu rival més pròxim, el senador Bernie Sanders, en unes primàries competitives amb el nombre més elevat de candidats d'un partit polític en l'era moderna dels EUA. L'11 d'agost del 2020, Biden anuncià que compartiria candidatura amb la senadora Kamala Harris, el primer negre, la primera persona d'origen indi, el primer asiàtic i la tercera dona que esdevenia candidata a la vicepresidència d'un dels partits principals (després de Geraldine Ferraro el 1984 i de Sarah Palin el 2008).[3] Jo Jorgensen fou nominada pel Partit Llibertari amb Spike Cohen, i Howie Hawkins ho fou pel Partit Verd amb Angela Nicole Walker.
El 7 de novembre es declarà Joe Biden guanyador de les eleccions i fou investit president el 20 de gener de 2021.[4][5][6]
- ↑ "3 U.S.C. § 7 – U.S. Code – Unannotated Title 3. The President § 7. Meeting and vote of electors", FindLaw.com.
- ↑
- Edsall, Thomas B. «Opinion | The George Floyd Election» (en anglès). The New York Times, 03-06-2020 [Consulta: 13 octubre 2020].
- Baker, Peter «With Nothing Else Working, Trump Races to Make a New Supreme Court Justice the Issue» (en anglès). The New York Times, 22-09-2020 [Consulta: 14 octubre 2020].
- Staff. «How Amy Coney Barrett Would Reshape the Court — And the Country» (en anglès), 26-09-2020. [Consulta: 13 octubre 2020].
- Armour, Stephanie «Supreme Court Vacancy Makes Health Care Leading Issue in 2020 Elections» (en anglès). Wall Street Journal, 24-09-2020 [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Sancho, Víctor. «Kamala Harris fa història com la primera dona negra vicepresidenciable». El Punt Avui, 21-08-2020. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Joe Biden elected president». CNN, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑ «US Election 2020: Joe Biden wins the presidency». BBC News, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑ «Biden wins presidency, ending four tumultuous years under Trump». The New York Times, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].