Elena Garro

Elena Garro

Biografia
Naixement	(es) Elena Delfina Garro Navarro 11 desembre 1916 Puebla de Zaragoza (Mèxic)
Mort	22 agost 1998 (81 anys) Cuernavaca (Mèxic)
Causa de mort	aturada cardiorespiratòria
Formació	Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Activitat
Camp de treball	Ficció literària i realisme màgic
Ocupació	escriptora, prosista, dramaturga, periodista, guionista
Moviment	Realisme màgic
Obra
Obres destacables (1963) The Memories of the Future (en) (1964) Blame the Tlaxcaltecs (en)
Família
Cònjuge	Octavio Paz (1937–1959)
Parella	Archibaldo Burns
Premis
(1996)  Premio Bellas Artes de Narrativa Colima para Obra Publicada (en) (1963)  Premi Xavier Villaurrutia

Elena Delfina Garro Navarro (Puebla, 11 de desembre de 1916^[1] - Cuernavaca, Morelos, 22 d'agost de 1998), coneguda com Elena Garro, va ser una guionista, periodista, dramaturga, contista i novel·lista mexicana, comunament relacionada amb el realisme màgic o renovadora de la literatura fantàstica, encara que ella va rebutjar aquesta identificació per considerar-la una etiqueta mercantilista. Alguns crítics consideren que l'obra contista i novel·lística de Juan Rulfo i els tres primers llibres d'Elena Garro, Un hogar sólido (teatre, 1958), Los recuerdos del porvenir (novel·la, 1963) i La semana de colores (conte, 1964), inicien aquest moviment literari.^[2]

Malgrat ser gairebé desconeguda fora del seu país, Elena Garro va ser una de les figures més interessants de l'actual dramatúrgia mexicana. Participa plenament del concepte del teatre com a comunicació poètica, il·lògica i, més enllà de les diferències de tècniques i de continguts, també seria possible adscriure-la dins del moviment anomenat teatre de l'absurd.

No obstant això, la vigorosa varietat temàtica i tècnica de la seva labor, considerem que el teatre d'Elena Garro demostra una marcada preferència pel tema de les relacions entre diversos aspectes de la realitat i àdhuc entre diverses realitats. Els seus personatges oscil·len entre realitat i il·lusió, i aquest vaivé al·lucinat es reflecteix en el centellejant mirall d'il·lusions pel qual passen. Sovint a base d'elements folklòrics, construeix un món en el qual desapareixen les fronteres entre la realitat tal com la percebem diàriament; ens dona així un altre món, potser il·lusori, però per ventura també més real pel que fa a la veritat anímica de l'ésser humà.^[3]

Va estar casada amb el dramaturg, escriptor i poeta Octavio Paz, a qui va conèixer a la UNAM (1938-1959), i amb qui va tenir una filla, Laura Helena Paz Garro; se'n va divorciar el 1950.