Back Elia Kazan Afrikaans إيليا كازان Arabic ايليا كازان ARZ Elia Kazan AST الیا کازان AZB Элія Казан Byelorussian Елия Казан Bulgarian এলিয়া কাজান Bengali/Bangla ئیلیا کازان CKB Elia Kazan CRH
Elia Kazanjoglous (en grec, Ηλίας Καζαντζόγλου), conegut com a Elia Kazan (7 de setembre 1909 - 28 de setembre 2003),[1] fou un director, productor, guionista i actor estatunidenc. Destacà per saber treure bones actuacions dramàtiques dels seus actors; va dirigir 21 actors que foren nominats a l'Oscar, i nou d'ells el van guanyar. Va dirigir moltes pel·lícules d'èxit, entre les quals destaca A Streetcar Named Desire (1951), La llei del silenci (On the Waterfront) (1954) i A l'est de l'edèn (East of Eden) (1955). Durant la seva carrera, va guanyar dos Oscars al millor director, tres premis Tony i quatre globus d'or. També va rebre un Oscar honorífic.[2]
Un punt d'inflexió en la carrera de Kazan va arribar amb el seu testimoni com a testimoni davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes el 1952 en el moment de la llista negra de Hollywood, que va comportar fortes reaccions negatives de molts amics i companys. El seu testimoni va ajudar a acabar amb les carreres dels antics companys d'actuació Morris Carnovsky i Art Smith, juntament amb el treball del dramaturg Clifford Odets.[3] Kazan i Odets havien fet un pacte per nomenar-se l'un a l'altre davant del comitè.[4] Més tard, Kazan va justificar el seu acte dient que va prendre «només la més tolerable de dues alternatives que eren doloroses i incorrectes».[5] Gairebé mig segle més tard, el seu testimoni anticomunista continuava causant polèmica. Quan Kazan va rebre un Oscar honorífic el 1999, desenes d'actors van optar per no aplaudir mentre 250 manifestants van protestar a l'esdeveniment.[6]
L'obra de Kazan va influir en les pel·lícules dels anys cinquanta i anys seixanta amb propostes provocadores i temàtiques. Se l'ha descrit com a «un dels directors més honorats i influents de la història de Broadway i de Hollywood».[7] El director Stanley Kubrick va dir d'ell: «sens dubte, el millor director que tenim a Amèrica [i] capaç de fer miracles amb els actors que utilitza».[8]:36[9] Va adaptar dramaturgs com Tennessee Williams o Arthur Miller, i se'l considera descobridor de James Dean i Marlon Brando. Ian Freer conclou que, fins i tot «amb uns èxits afectats per la controvèrsia política, el deute de Hollywood –i els actors de tot arreu– és enorme».[10] El 2010, Martin Scorsese va codirigir una pel·lícula documental, A Letter to Elia com a homenatge personal a Kazan.[11][12]
- ↑ grec: Ηλίας Καζαντζόγλου Pronunciació grega: [eˈlia kaˈzan]. Més tard a la seva vida, va ser conegut com a Ελία Καζάν a Grècia, com una transcripció del seu nom en anglès.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.12. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ "A McCarthy Era Memory That Can Still Chill The New York Times, 16 de gener de 1997
- ↑ Kazan, Elia, A Life. New York: Doubleday, 1988, pp. 462–63
- ↑ "Scorsese gets personal in his A Letter to Elia" Gulf News, 6 de setembre de 2010
- ↑ "Amid Protests, Elia Kazan Receives His Oscar The New York Times, 22 de març de 1999
- ↑ Rothstein, Mervyn «Elia Kazan, Influential Director, Dies at 94». The New York Times, 28-09-2003 [Consulta: 28 gener 2009].
- ↑ Ciment, Michel. Kubrick: The Definitive Edition, Faber and Faber, Inc. (1980; 1999)
- ↑ International Dictionary of Films and Filmmakers – 2: Directors, St. James Press (1997) pp. 519–522
- ↑ Freer, Ian. Movie Makers: 50 Iconic Directors, Quercus Publishing (London) (2009) pp. 84–85
- ↑ "Scorsese Film Defends Anti-Communist Informer Kazan" ABC News, setembre 4, 2010
- ↑ "A Letter to Elia" Variety, setembre 4, 2010