Elisabetta, regina d'Inghilterra

Elisabet, reina d'Anglaterra

La reina Elisabet I d'Anglaterra
Títol original	Elisabetta, regina d'Inghilterra
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Giovanni Schmidt
Llengua original	Italià
Basat en	Il paggio di Leicester de Carlo Federici, al seu torn basada en The recess or a tale of other times de Sophia Lee
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Melodramma serio
Parts	Dos
Personatges	Elisabetta (Elizabeth I of England) (en) , The Duke of Norfolk (en) , Guglielmo (en) , The Earl of Leicester (en) , Enrico (en) i Matilda (en)
Estrena
Estrena	4 d'octubre de 1815
Escenari	Teatro San Carlo de Nàpols,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	27 d'agost de 1817, Teatre de la Santa Creu de Barcelona[1] Elisabetta, reina d'Anglaterra (soprano)- Isabella Colbran Leicester, general de l'exèrcit anglès (tenor) - Andrea Nozzari Norfolk, noble del regne (tenor) - Manuel García Matilde, esposa de Leicester i filla de María Estuardo, rival d'Elisabetta (soprano) - Girolama Dardanelli Enrico, el seu germà (contralto) - Maria Manzi Guglielmo, capità de la guàrdia (tenor) - Gaetano Chizzola Cor, cavallers, dames, nobles escocesos ostatges d'Elisabetta, oficials de Leicester, patges, guàrdies reials, soldats, poble

Elisabetta, regina d'Inghilterra és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret de Giovanni Schmidt, basada en l'obra Il paggio di Leicester de Carlo Federici, al seu torn basada en The recess or a tale of other times de Sophia Lee.^[2] Va ser estrenada el 4 d'octubre de 1815 al Teatro San Carlo de Nàpols i va ser la primera de les nou òperes que Rossini va escriure per aquest teatre. En total, amb aquesta, van ser un divuit les òperes que va escriure durant el temps que va passar a Nàpols.^[3]

És la primera col·laboració amb la soprano Isabel Colbran (òbviament com a Elisabetta), una intèrpret important d'altres obres de Rossini, i més tard la seva esposa. L'òpera, que no és fidel a la història, narra l'amor d'Elisabet I d'Anglaterra per Robert Dudley, comte de Leicester, i la seva suposada reacció quan descobreix que aquest amor no és correspost, com el sentencia a mort, el seu penediment i la seva decisió de no lliurar el seu amor a altre home.