Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Илья Аронович Рипс ![]() 12 desembre 1948 ![]() Riga (Letònia) ![]() |
Mort | 19 juliol 2024 ![]() Jerusalem ![]() |
Religió | Judaisme i ateisme ![]() |
Formació | Universitat de Letònia Universitat Hebrea de Jerusalem ![]() |
Director de tesi | Shimshon Amitsur ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de grups, R-tree (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat Hebrea de Jerusalem ![]() |
Alumnes | Zlil Sela ![]() |
Participà en | |
Olimpíada Internacional de Matemàtiques ![]() |
|
Obra | |
Estudiant doctoral | Zlil Sela, Lev Birbrair (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Cronologia | |
9 abril 1969 | immolació ![]() |
Premis | |
|
Eliyahu Rips (Riga, 12 de desembre de 1948 - Jerusalem, 19 de juliol de 2024) va ser un matemàtic israelià conegut per les seves investigacions en el camp de l'àlgebra i pel polèmic descobriment del «codi secret de la Bíblia».[1]
Rips nasqué i creixé a Letònia (aleshores part de l'URSS).[2] Fou el primer estudiant d'institut de Letònia que participà en l'Olimpíada Internacional de Matemàtiques. El 1969, Rips (aleshores estudiant de la Universitat de Letònia) intentà immolar-se en protesta contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia. Com a conseqüència, fou empresonat pel govern soviètic, però gràcies a la pressió de matemàtics occidentals se li deixà marxar a Israel el 1972.
Després de doctorar-se, Rips s'uní al Departament de Matemàtiques de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Es feu famós gràcies a les seves investigacions en teoria de grups. Rips rebé el Premi Erdős de la Societat Matemàtica Israeliana el 1979 i fou ponent en el Congrés Internacional de Matemàtics del 1994.
El 1994, Rips, juntament amb Doron Witztum i Yoav Rosenberg, publicà un article a la revista Statistical Science en el qual afirmaven que havien trobat missatges codificats en el text hebreu pertanyent al llibre del Gènesi.[3] El 1997, el seu descobriment fou l'eix central del llibre El codi secret de la Bíblia, de Michael Drosnin.[4] Des d'aleshores, el codi bíblic ha causat molta polèmica. Nombrosos científics s'han mostrat escèptics i han assenyalat alguns errors en les investigacions de Rips i els seus col·legues.