Back Die Planeten German The Planets English La Planedoj Esperanto Los planetas Spanish سیاره‌ها Persian Planeetat (orkesterisarja) Finnish Les Planètes French כוכבי הלכת (יצירה מוזיקלית) HE Planeti (suita) Croatian A bolygók (szvit) Hungarian

Els planetes

Infotaula de composicióEls planetes

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalorchestral suite (en) Tradueix
poema simfònic Modifica el valor a Wikidata
CompositorGustav Holst Modifica el valor a Wikidata
Epònimplaneta astrològic Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
Durada50'
Dedicat aImogen Holst Modifica el valor a Wikidata
Opus32 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorgue, orquestra simfònica i cor femení Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena29 setembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
EscenariQueen's Hall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, Ciutat de Westminster Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretAdrian Boult i Orquestra Simfònica de Londres Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 439c1605-bf74-4e0c-b2d9-6f4f89619ec6 IMSLP: The_Planets,_Op.32_(Holst,_Gustav) Allmusic: mc0002369248 Modifica el valor a Wikidata
El Queen's Hall, a Londres; la sala de concerts on s'estrenà Els planetes el 1918.

Els planetes (títol original en anglès The Planets), Op. 32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 per Gustav Holst. Fou estrenada el 29 de setembre de 1918 per l'orquestra del Queen's Hall, dirigida per sir Adrian Boult. L'obra està formada per set moviments, cadascun dels quals porta el nom d'un planeta i un subtítol que explica la seva funció característica.[1][2][3]

Està escrita per a una gran orquestra amb instruments que no s'utilitzen gaire, com la flauta travessera baixa, l'oboè baix i la tuba tenor. Està formada per set moviments, cada un dedicat a un dels set planetes (exceptuant la Terra) que es coneixien en l'època en què va compondre l'obra. L'únic que falta, doncs, és Plutó, descobert l'any 1930.

La música de cadascun dels planetes vol mostrar les característiques que els atribuïen els astròlegs. Els diferents quadres orquestrals que formen aquesta obra mostren el domini del compositor, que aconsegueix els adients climes orquestrals per a cada planeta. Els set planetes de la suite i el seu caràcter són els següents:

  1. Mart, el portador de la guerra
  2. Venus, el portador de la pau
  3. Mercuri, el missatger alat
  4. Júpiter, el portador de l'alegria
  5. Saturn, el portador de la vellesa
  6. Urà, el màgic
  7. Neptú, el místic
  1. ↑ "The Great Composers and Their Music", Vol. 50, Marshall Cavendish Ltd., London, 1985. I.H. as quoted on p1218
  2. ↑ "The Definitive CDs" (CD 94), of Holst: The Planets (with Elgar: Enigma Variations), Norman Lebrecht, La Scena Musicale, 1 setembre 2004, webpage: Scena-Notes-100-CDs.
  3. ↑ «'Sir Adrian Boult' on divine-art.com». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 6 novembre 2010].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne