Les Vampires ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Louis Feuillade ![]() |
Protagonistes | |
Guió | Louis Feuillade ![]() |
Productora | Gaumont ![]() |
Distribuïdor | Gaumont i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França ![]() |
Estrena | 1915 ![]() |
Durada | 420 min ![]() |
Idioma original | francès cap valor ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Format | 4:3 ![]() |
Descripció | |
Gènere | cinema de ficció criminal, cinema de vampirs i cinema mut ![]() |
Lloc de la narració | París ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Els vampirs (francès: Les Vampires)[1] és una pel·lícula muda de serial cinematogràfic francesa del 1915–1916 escrita i dirigida per Louis Feuillade. Ambientat a París, és protagonitzat per Édouard Mathé, Musidora i Marcel Lévesque. Els personatges principals són un periodista i el seu amic que s'involucren en l'intent de descobrir i aturar una estranya banda subterrània d'Apaches, coneguda com Els vampirs (que no són els éssers mitològics que el seu nom suggereix). La sèrie consta de deu episodis, que varien molt en durada. Amb una durada aproximada de 7 hores, es considera una de les pel·lícules més llargues mai realitzades.[2] Va ser produït i distribuït per la companyia Gaumont de Feuillade. A causa de les seves similituds estilístiques amb les altres sèries criminals de Feuillade Fantômas i Judex, les tres sovint són considerades una trilogia.[3] Els intertítols dels episodis 3 i 4 han estat traduïts al català.[1]
Per renovar l'èxit de l'anterior sèrie de Feuillade, Fantômas, i davant la competència de l'empresa rival Pathé, Feuillade va fer la pel·lícula de forma ràpida i econòmica amb molt poc guió escrit. En el seu llançament inicial, Les Vampires va rebre crítiques negatives per la seva dubtosa moralitat i la seva manca de tècniques cinematogràfiques en comparació amb altres pel·lícules.[4] Tanmateix, va tenir un èxit massiu amb el seu públic de guerra, fent de Musidora una estrella del cinema francès.[5] Des de llavors, la pel·lícula ha estat sotmesa a una nova avaluació i és considerada per molts com l'obra mestra de Feuillade i una obra mestra cinematogràfica. És reconegut pel desenvolupament de tècniques de suspens, adoptades per Alfred Hitchcock i Fritz Lang,[6] i pel cinema d’avantguarda, inspirant Luis Buñuel i altres.[7] S'inclou al llibre 1001 Movies You Must See Before You Die.[8]