Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jacqueline Elsa Barraine ![]() 13 febrer 1910 ![]() 18è districte de París (França) ![]() |
Mort | 20 març 1999 ![]() Estrasburg (França) ![]() |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 24 ![]() |
Formació | Conservatoire de Paris ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositora, membre de la Resistència Francesa, professora de música, pianista clàssica ![]() |
Activitat | 1925 ![]() |
Ocupador | Conservatoire de Paris ![]() |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Professors | Jean Gallon, Paul Dukas i Georges Caussade ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Elsa Jacqueline Barraine (París, 13 de febrer de 1910 - Estrasburg, 20 de març de 1999) va ser una compositora francesa que va desenvolupar la seva carrera professional temps després del moviment neoclassicista del Grup dels Sis, Ravel i Stravinsky.[1] Tot i ser considerada “una de les compositores franceses més destacades de mitjans del segle XX”, la música de Barraine és rarament interpretada avui en dia.[2]
Va ser la guanyadora del Gran Premi de Roma el 1929 amb la seva cantata La Vierge guerrière, una trilogia sacra sobre un poema d'Armund Foucher inspirada en Joana d'Arc.[1] És important ressaltar que ha estat una de les quatre dones a rebre aquest prestigiós premi (després de Lili Boulanger el 1913, Margarite Canal el 1920 i Jeanne Leleu el 1923).[3]