Emil Nolde (7 d'agost de 1867 - 15 d'abril de 1956) va ser un dels més destacats pintors expressionistes alemanys.[1] El seu crispat maneig del pinzell, la utilització de colors vius i estridents i les figures de rostres a manera de màscares pretenien provocar en l'espectador un xoc visual i emocional.[2]
El seu veritable nom era Emil Hansen. Va estar molt influït per Vincent van Gogh, Edvard Munch i James Ensor. El viatge que va realitzar a Nova Guinea el 1913-1914 va fer que cristal·litzés en ell un gust per l'art tribal, que incloïa tremendes distorsions de les formes, models plans i violents contrastos de color.
Va canviar poc d'estil al llarg de la seva carrera i es va dedicar sobretot als paisatges i a les escenes d'interior amb figures humanes. Els seus paisatges, com Març (1916, Kunstmuseum, Basilea), són inquietants i amenaçadors. Les seves escenes amb personatges com El tabolaire (1919, Galeria Estatal, Hannover) presenten el rostre humà com una màscara grotesca que sempre revela amb cruesa emocions bàsiques. En obres com el tríptic La vida de santa Maria Egípcia (1912, Kunsthalle, Hamburg) busca una tornada a l'imaginari religiós i dona un tractament expressionista a les escenes del Nou Testament.