Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 desembre 1875 ![]() Manila (Filipines) ![]() |
Mort | 16 abril 1899 ![]() Magdalena (Filipines) ![]() |
Causa de mort | malària ![]() |
Sepultura | Cementeri del Nord de Manila ![]() |
Formació | Universitat de Sant Tomàs Colegio de San Juan de Letran University of Santo Tomas Faculty of Civil Law (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | escriptor ![]() |
Emilio Jacinto y Dizon (Manila, 15 de desembre de 1875 - Magdalena, 16 d'abril de 1899) va ser un general filipí durant la Revolució Filipina. Va ser un dels oficials de major rang de la Revolució, així com de la societat revolucionària Kataas-taasan, Kagalang-galang na Katipunan ng mga Anak ng Bayan, o més popularment Katipunan, essent un membre del seu Consell Suprem. Va ser escollit Secretari d'Estatal del Haring Bayang Katagalugan, un govern revolucionari establert durant l'esclat de les hostilitats. És conegut en els llibres de text d'història de les Filipines com els Cervells del Katipunan, mentre que alguns defensen que hauria de ser reconegut com els "Cervells de la Revolució" (filipí: Utak ng Himagsikan, un títol que és normalment atorgat a Apolinario Mabini). Jacinto era present en l'anomenada Crida de Pugad Lawin (o Crida de Balintawak) amb Andrés Bonifacio, el Supremo (President Suprem) dels Katipunan, i altres dels seus membres que van significar l'inici de la Revolució contra el govern colonial espanyol en les illes.