Back الإمبراطور وانلي Arabic الامبراطور وانلى ARZ وانلی AZB Wanli Breton Uâng-lĭk Huòng-dá̤ CDO Wan-li Czech Wanli German Wanli Emperor English Ŭan Li Esperanto Emperador Wanli Spanish
Wanli (en xinès tradicional: 萬曆, en xinès simplificat: 万历, en pinyin: Wànlì) (Pequín, Xina, 1563 – 1620) va ser el tretzè emperador de la dinastia Ming xinesa. El seu nom personal era Zhu Yijun (朱 翊钧). A 9 anys va succeir al seu pare, l'emperador Longqing.[1]
Durant la seva infantesa, el ministre Zhang Juzheng governava amb gran criteri i competència però, en morir aquest el 1582, l'emperador es va desentendre progressivament dels afers de l'Estat i el govern Ming es va submergir en la corrupció propiciada per la tirania dels eunucs com Wei Zhogxian i una brutal pressió fiscal exercida sobre la població.[2]
La dinastia Ming, que s'havia fundat el 1368, es trobava en aquests moments en un avançat estat de declivi. En 1618 Nurhaci, que el 1616 es va nomenar a si mateix kan i va fundar la dinastia dels Jin posteriors[3] va fer redactar un document que es deia les Set Grans Vexacions en el qual proclamava els motius pels que es revoltava contra els governants de la dinastia Ming.[4] El 1618 va conquerir Fushun[5]
Nurhaci es va retirar a Hetu Ala, la capital de Jin posterior, on va romandre un mes, en el què la fortalesa de Qinghe va ser reforçada amb uns centenars d'homes. El comissari militar Yang Hao va aconsellar al comandant de la fortalesa, Zou Chuxian, que embosqués amb canons als Jin en un port de muntanya proper però va quedar-se a la fortalesa, on fou derrotat i mort.[6]
El 1619, Nurhaci va atacar els Yehe en un intent de provocar els Ming, i Wanli va respondre enviant forces expedicionàries liderades per Yang Hao per assetjar Hetu Ala des de quatre rutes però la cavalleria Jin posterior va derrotar a les forces Ming i els seus aliats Joseon equipades amb canons de mà, canons i arcabussos.[7]
Durant el regnat de Wanli el jesuïta Matteo Ricci va arribar a Pequín.
A l'emperador Wanli el va succeir el 1620 el seu fill Chu Cangle, emperador efímer amb el nom de Taichang.
- ↑ Duteil, Jean-Pierre. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ Spence, Jonathan D. En busca de la China moderna. 1a. ed. Barcelona: Tusquets, 2011. ISBN 978-84-8383-275-2.
- ↑ Parker, Philip. World History From the Ancient World to the Information Age (en anglès). Dorling Kindersley Limited, 2020, p. 195. ISBN 9780241484012.
- ↑ Keliher, Macabe. The Board of Rites and the Making of Qing China (en anglès). University of California Press, 2019, p. 27. ISBN 9780520300293.
- ↑ Swope, Kenneth. The Military Collapse of China's Ming Dynasty (en anglès). Routledge, 2014, p. 13.
- ↑ Swope, Kenneth. The Military Collapse of China's Ming Dynasty (en anglès). Routledge, 2014, p. 14. ISBN 978-1138652330.
- ↑ King, Robert C. J. «The Situation in Liaodong Prior To the Battle of Sarhü» (en anglès). Chinese Studies / Hanxue Yanjiu, 3, 1, 1985. ISSN: 0254-4466.