L'emprenedoria social és un enfocament de persones, grups, empreses de nova creació o emprenedors, en el qual desenvolupen, financen i implementen solucions a problemes socials, culturals o mediambientals.[1] Aquest concepte es pot aplicar a una àmplia gamma d'organitzacions, que varien en mida, objectius i creences.[2] Els emprenedors amb ànim de lucre solen mesurar el rendiment mitjançant mètriques empresarials com el benefici, la xifra de negoci i l'augment dels preus de les accions. Tanmateix, els emprenedors socials no tenen ànim de lucre o combinen objectius amb finalitats de lucre amb generar un "retorn a la societat" positiu. Per tant, utilitzen mètriques diferents. L'emprenedoria social acostuma intentar ampliar els objectius socials, culturals i mediambientals sovint associats al tercer sector[3] en àrees com la reducció de la pobresa, l'atenció sanitària i el desenvolupament comunitari.
De vegades, es poden constituir empreses socials amb ànim de lucre per donar suport als objectius socials o culturals de l'organització, però no com a finalitat en si mateixes. Per exemple, una organització que té com a objectiu proporcionar habitatge i ocupació a les persones sense llar pot gestionar un restaurant, tant per recaptar diners com per proporcionar ocupació a les persones sense llar.
A la dècada de 2010, l'emprenedoria social va ser facilitada per l'ús d'Internet, en particular les xarxes socials. Aquests llocs web permeten als emprenedors socials arribar a nombroses persones que no estan geogràficament properes i que comparteixen els mateixos objectius i animar-les a col·laborar en línia, a conèixer els problemes, a difondre informació sobre els esdeveniments i activitats del grup i recaptar fons mitjançant el micromecenatge.
En els darrers anys, els investigadors demanen una millor comprensió de l'ecosistema en què es desenvolupa l'emprenedoria social i de les empreses socials.[4] Això els ajudarà a formular una millor estratègia i a ajudar a assolir el seu objecte de doble bottom line.[5][6]