Emy Roeder

Emy Roeder

Biografia
Naixement	30 gener 1890 Würzburg (Alemanya)
Mort	7 febrer 1971 (81 anys) Magúncia (Alemanya)
Sepultura	Hauptfriedhof Würzburg (en)
Activitat
Camp de treball	Escultura
Ocupació	escultora, artista
Gènere	Art abstracte
Moviment	Art abstracte
Participà en
16 juliol 1955	documenta 1
Premis
(1966)  Würzburg Cultural Prize (en) (1953)  Premi d'art de Berlín (1936)  Villa Romana Prize (en)  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Premi Roma de l'Acadèmia Alemanya Roma Villa Massimo  Premi Roma de l'Acadèmia Alemanya Roma Villa Massimo

Emy Roeder (nascuda el 30 de gener de 1890 a Würzburg - morta el 7 de febrer de 1971 a Magúncia) va ser una escultora i dibuixant alemanya.^[1][2][3][4]

Emy Roeder va rebre la formació artística a Würzburg, Munic, i com a estudiant de l'escultor Bernhard Hoetger, a Darmstadt, del 1912 al 1915. Després va començar el treball artístic independent a Berlín. Es va unir a diferents grups d'artistes d'avantguarda, com l'Associació d'Artistes Visuals Radicals. A més d'ella i del seu mestre Hoetger, aquest grup incloïa una sèrie d'escultors coneguts de l'època, per exemple Rudolf Belling, i l'escultor berlinès Herbert Garbe.^[5][6][7]

El 20 de gener de 1919 es va casar amb el seu company escultor Herbert Garbe.^[6]

De 1920 a 1925 va continuar els estudis al taller d'Hugo Lederer. Al mateix temps, es va establir com una escultora d'èxit a Berlín als anys vint. Va ser representada regularment en importants exposicions i va gaudir d'una bona reputació entre la crítica. Entre els coneguts de la parella d'artistes hi havia diversos artistes famosos de l'època, per exemple Käthe Kollwitz, Ernst Barlach i Karl Schmidt-Rottluff, amb qui van mantenir una amistat de tota la vida.^[6]

El 1933 el seu marit, Herbert Garbe, abans membre de l'SPD, es va unir voluntàriament al NSDAP. El va seguir a Roma el 1933, on va ocupar un estudi a la Villa Massimo durant un any. Ella va tornar sola a Berlín el 1934, mentre que de 1933 a 1935 va treballar principalment a Roma, França i Baviera. El 1936 va rebre una beca de la Villa Romana de Florència, que en aquell moment era dirigida per Hans Purrmann. Hi va viure i treballar fins al 1937.^[4]

El 1937 la seva escultura La dona embarassada va ser confiscada i mostrada a l'exposició d'Art degenerat de Munic. La secció principal de l'obra, que es pensava perduda, es va trobar de nou a Berlín el 2010.^[6] Cinc dels seus aiguaforts van ser prohibits de l'exposició. Afligida per les preocupacions financeres, va viure i treballar principalment a Florència, on a partir de 1937 va trobar allotjament amb l'historiador de l'art Herbert Siebenhüner i la seva dona. El 1944, després de l'alliberament d'Itàlia de la dictadura feixista, va ser internada en un camp pels aliats.^[4]

Va ser alliberada del camp per iniciativa de Purrmann i l'historiador de l'art Wolfgang Fritz Volbach. Va treballar inicialment a Roma durant quatre anys. Purrmann, Schmidt-Rottluff i Volbach van defensar-la a Alemanya i la van instar a tornar a Alemanya. El 1950 finalment va rebre un pis i un estudi de la ciutat de Magúncia, combinat amb una plaça de professora, que va deixar de nou el 1953. El 1955, Emy Roeder va participar en l'exposició documenta 1 de Kassel, la primera gran exposició d'art modern després de la Segona Guerra Mundial. Fins a la seva mort el 1971, va viure com una artista respectada i activa a Magúncia, amb interrupcions per malaltia i estades a l'estranger a Suècia, Itàlia, Grècia i el nord d'Àfrica. Emy Roeder era membre de l'Associació d'Artistes Alemanys des de 1929.^[5][6]

Emy Roeder va ser enterrada a la cripta de la seva família al cementiri principal de Würzburg.

Malgrat que no hi va tornar mai, va llegar a Würzburg el seu patrimoni, tant moltes obres seves, escultures i dibuixos, com també obres d'amics artistes, com Erich Heckel, Otto Herbig, Hans Purrmann i Karl Schmidt-Rottluff. El Museum im Kulturspeicher Würzburg té cura de la seva obra i manté oberta permanentment la seva pròpia sala d'exposicions.^[6]