Back انتباذ بطاني رحمي Arabic Endometriosis AST Endometrioz Azerbaijani ایندومتریوز AZB Ендометриоза Bulgarian Endometrioza BS Endometrióza Czech Endometriose Danish Endometriose German Ενδομητρίωση Greek
  | |
| Tipus | malaltia del sistema reproductor femení, endometrial disease (en)  i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | ginecologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació danazol, 17α-hydroxyprogesterone (en) , leuprorelina, noretisterona, ethynodiol diacetate (en) , desogestrel, nafarelin (en) , acetat de goserelina, levonorgestrel, etonogestrel (en) , goserelin (en) , ethinyl estradiol / norethindrone (en) , medroxyprogesterone (en) , leuprorelina i ethisterone (en) | |
| Patogènesi | |
| Localització | abdomen i pelvis |
| Associació genètica | PDE1C (en) , IL33 (en) , VEZT (en) , KSR2 (en) i GREB1 (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | GA10 |
| CIM-10 | N80 i N80.9 |
| CIM-9 | 617, 617.9 i 617.8 |
| CIAP | X99 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0102148 |
| OMIM | 131200 |
| DiseasesDB | 4269 |
| MedlinePlus | 000915 |
| eMedicine | 271899 i 795771 |
| Patient UK | endometriosis-pro |
| MeSH | D004715 |
| Orphanet | 137820 |
| UMLS CUI | C0014175, C0014175, C0269102 i C0404545 |
| DOID | DOID:289 |
L'endometriosi (del grec: ἔνδον endon (interior); μήτρα mētra (matriu, úter); ωσις, osis (procés patològic); lit. procés patològic de l'interior de l'úter) és una condició en què cèl·lules semblants a les de l'endometri (la capa de teixit que normalment cobreix l'interior de l'úter) creixen fora de l'úter.[1][2] Molt sovint succeeix als ovaris, a les trompes de Fal·lopi i al teixit al voltant de l'úter i els ovaris; però, en casos excepcionals, també pot ocórrer en altres parts del cos.[3] Els símptomes principals són el dolor pelvià i la infertilitat.[4] Gairebé la meitat de les afectades tenen dolor pelvià crònic, mentre que en el 70% dels casos es produeix dolor durant la menstruació.[4] També es freqüent el dolor durant les relacions sexuals.[4] La infertilitat es produeix fins a la meitat de les dones afectades.[4] Els símptomes menys freqüents inclouen símptomes urinaris o intestinals.[4] Al voltant del 25% de les dones no presenten símptomes.[4] L'endometriosi pot tenir efectes tant socials com psicològics.[5]
La causa no està del tot clara.[4] Els factors de risc inclouen tenir antecedents familiars amb aquesta malaltia.[3] Les àrees afectades per l'endometriosi sagnen cada mes, provocant inflamacions i cicatrius.[3][4] Els creixements causats per l'endometriosi no són càncer, però hi ha una associació entre endometriosi i determinats tipus de càncer.[3] El diagnòstic generalment es basa en símptomes en combinació amb imatges mèdiques,[3] però la biòpsia és el mètode de diagnòstic més segur.[3] Altres causes amb símptomes semblants inclouen la malaltia inflamatòria pelviana, la síndrome de l'intestí irritable, la cistitis intersticial i la fibromialgia.[4]
L'evidència suggereix que l'ús de la píndola anticonceptiva redueix el risc d'endometriosi.[6] També poden ser preventius l'exercici i evitar grans quantitats d'alcohol.[3] No hi ha cura per l'endometriosi, però una sèrie de tractaments poden millorar els símptomes.[4] Això pot incloure medicaments per al dolor, tractaments hormonals o cirurgia.[3] La medicació recomanada per a disminuir el dolor sol ser un fàrmac antiinflamatori no esteroidal (AINE), com el naproxén.[3] També pot ser útil prendre contínuament el component actiu de la píndola anticonceptiva o utilitzar un dispositiu intrauterí amb progestògen.[3] L'agonista de l'hormona que allibera gonadotropina (GnRH agonista) pot millorar la capacitat d'aquelles que són infèrtils per quedar embarassades.[3] L'eliminació quirúrgica de l'endometriosi es pot utilitzar per tractar aquelles afectades que els seus símptomes no són manejables amb altres tractaments.[3]
L'endometriosi es va determinar per primera vegada com una condició separada a la dècada del 1920;[7] abans d'aquesta època, es considerava que l'endometriosi i l'adenomiosi eren la mateixa malaltia.[7] No és clar qui va descriure per primera vegada la malaltia.[7]
- ↑ «Endometriosis: Overview» (en anglès). www.nichd.nih.gov. Arxivat de l'original el 18 maig 2017. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ «Endometriosis: Condition Information» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 abril 2017. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 «Endometriosis» (en anglès), 13-02-2017. Arxivat de l'original el 13 maig 2017. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Bulletti C, Coccia ME, Battistoni S, Borini A «Endometriosis and infertility». Journal of Assisted Reproduction and Genetics, 27, 8, 8-2010, pàg. 441-447. DOI: 10.1007/s10815-010-9436-1. PMC: 2941592. PMID: 20574791.
- ↑ Culley L, Law C, Hudson N, Denny E, Mitchell H, Baumgarten M, Raine-Fenning N «The social and psychological impact of endometriosis on women's lives: a critical narrative review». Human Reproduction Update, 19, 6, 01-11-2013, pàg. 625–639. DOI: 10.1093/humupd/dmt027. PMID: 23884896.
- ↑ Vercellini P, Eskenazi B, Consonni D, Somigliana E, Parazzini F, Abbiati A, Fedele L «Oral contraceptives and risk of endometriosis: a systematic review and meta-analysis». Human Reproduction Update, 17, 2, 01-03-2011, pàg. 159–170. DOI: 10.1093/humupd/dmq042. PMID: 20833638.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Brosens, I. Endometriosis: Science and Practice. John Wiley & Sons, 2012, p. 3. ISBN 9781444398496.