conflicte de l'Alt Karabagh | |
---|---|
Refugiats armenis nadius de l'Alt Karabakh fugint a l'exili per causa de l'acció militar de les forces armades de l'Azerbaidjan | |
Tipus | ofensiva militar i conflicte ètnic |
Data | setembre 2023 |
Període | història contemporània |
Coordenades | 39° 50′ N, 46° 45′ E / 39.83°N,46.75°E |
Lloc | districte de Mardakert |
Estat | Azerbaidjan |
Objectiu | República d'Artsakh |
Conseqüència | protestes d'Armènia de 2023, èxode d'armenis de l'Alt Karabakh i Forces Armades de l'Azerbaidjan |
Participants | Forces Armades de l'Azerbaidjan i Exèrcit de Defensa d'Artsakh |
Els enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh van començar el 19 de setembre de 2023, quan l'Azerbaidjan va llançar una operació militar i va declarar l'inici d'«activitats antiterroristes a l'Alt Karabakh».[1] Els atacs van ocórrer enmig d'una crisi cada vegada major causada pel bloqueig de l'Azerbaidjan a la República d'Artsakh, que va donar com a resultat una escassetat significativa de subministraments essencials com aliments, medicines i altres béns a la regió afectada.[2]
Un dia després que comencés l'ofensiva, el 20 de setembre, es va arribar a un acord sobre l'establiment d'un cessament complet de les hostilitats a l'Alt Karabakh amb la mediació del comando rus de manteniment de la pau a l'Alt Karabakh, va informar l'Oficina Presidencial de l'Alt Karabakh.[3] L'Azerbaidjan va dir que se celebraria una reunió amb representants d'Artsakh el 21 de setembre a Yevlakh. A més, el país amb capital a Bakú va celebrar una reunió amb representants dels armenis de l'Alt Karabakh aquell 21 de setembre a Yevlakh amb el compromís de celebrar també una altra reunió el mes següent. No obstant això, tant l'Artsakh com els residents locals d'Stepanakert van informar de violacions de l'alto el foc per part de l'Azerbaidjan el mateix 21 de setembre.[4][5]
Organitzacions de drets humans i experts en prevenció del genocidi van emetre múltiples alertes i van afirmar que la població autòctona armènia estava en risc o estava sent sotmesa activament a una neteja ètnica i a un genocidi. Luis Moreno Ocampo, primer fiscal de la Cort Penal Internacional, va advertir que estava a punt de produir-se un altre genocidi armeni i va atribuir a la inacció de la comunitat internacional que l'Azerbaidjan considerés que no afrontaria conseqüències greus.[6]
Cal destacar que, després de tot, l'Artsakh deixaria d'existir com a estat independent l'1 de gener de 2024 amb l'eliminació de les seves institucions després de l'acord del 28 de setembre.[7][8] No obstant això, el líder de l'autoproclamada república, Samvel Shahramanyan, va anul·lar el 22 de desembre de 2023 la dissolució de la regió per considerar que no existien documents legítims que, en el marc de la legislació del Nagorno Karabakh, preveiessin aquesta mesura.[9]