Enginyeria de fiabilitat

L'enginyeria de fiabilitat és una subdisciplina de l'enginyeria de sistemes que posa l'accent en la capacitat dels equips per funcionar sense fallar. La fiabilitat descriu la capacitat d'un sistema o component de funcionar en condicions determinades durant un període determinat. La fiabilitat està estretament relacionada amb la disponibilitat, que normalment es descriu com la capacitat d'un component o sistema per funcionar en un moment o interval de temps determinat.^[1]

La funció de fiabilitat es defineix teòricament com la probabilitat d'èxit en el temps t, que es denota R(t). A la pràctica, es calcula mitjançant diferents tècniques i el seu valor oscil·la entre 0 i 1, on 0 indica cap probabilitat d'èxit mentre que 1 indica un èxit definitiu. Aquesta probabilitat s'estima a partir d'anàlisis detallades (física de fallades), conjunts de dades anteriors o mitjançant proves de fiabilitat i modelització de fiabilitat. La disponibilitat, la provabilitat, el manteniment i el manteniment sovint es defineixen com a part de l'"enginyeria de fiabilitat" als programes de fiabilitat. La fiabilitat sovint té un paper clau en la rendibilitat dels sistemes.

L'enginyeria de fiabilitat s'ocupa de la predicció, prevenció i gestió d'alts nivells d'incertesa de l'enginyeria "de tota la vida" i riscos de fallada. Encara que els paràmetres estocàstics defineixen i afecten la fiabilitat, la fiabilitat no només s'aconsegueix amb les matemàtiques i l'estadística. "Gairebé tota l'ensenyament i la literatura sobre el tema emfatitzen aquests aspectes i ignoren la realitat que els intervals d'incertesa implicats invaliden en gran manera els mètodes quantitatius de predicció i mesura". Per exemple, és fàcil representar la "probabilitat de fallada" com un símbol o valor en una equació, però és gairebé impossible predir la seva veritable magnitud a la pràctica, que és massivament multivariant, de manera que tenir l'equació per a la fiabilitat no comença a igual tenir una mesura predictiva precisa de la fiabilitat.

L'enginyeria de fiabilitat està molt relacionada amb l'enginyeria de la qualitat, l'enginyeria de seguretat i la seguretat del sistema, ja que utilitzen mètodes comuns per a la seva anàlisi i poden requerir aportacions mútues. Es pot dir que un sistema ha de ser segur de manera fiable.

L'enginyeria de fiabilitat se centra en els costos de la fallada causada pel temps d'inactivitat del sistema, el cost de les recanvis, l'equip de reparació, el personal i el cost de les reclamacions de garantia.^[2]