Engranatge epicicloidal

L'engranatge planetari s'usa aquí per augmentar la velocitat de sortida. El portasatèl·lits (verd) és impulsat per un parell d'entrada. El planeta (groc) proporciona el parell de sortida, mentre la corona (vermell) roman fixa. Advertiu les marques vermelles abans i després que l'eix d'entrada rote 45 º en el sentit de les agulles del rellotge.

Un engranatge planetari o engranatge epicicloidal[1][2] és un sistema d'engranatges (o tren d'engranatges ) consistent en un o més engranatges externs o satèl·lits que giren sobre un engranatge central o planeta . Típicament, els satèl·lits es munten sobre un braç mòbil o porta-satèl·lits que al seu torn pot girar en relació al planeta. Els sistemes d'engranatges planetaris poden incorporar també l'ús d'un engranatge anular extern o corona , que engrana amb els satèl·lits.[3]

L'engranatge planetari més utilitzat es troba dins de la transmissió d'un vehicle.

  1. cicloidal a Optimot
  2. «cicloidal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Carles Riba Romeva. Mecanismes i màquines II. Transmissions d'engranatges. Univ. Politèc. de Catalunya, juny 2010, p. 28–. ISBN 978-84-8301-620-6. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne