Biografia | |
---|---|
Naixement | 1956 ![]() Barcelona ![]() |
Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte ![]() |
Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és arquitecte i paisatgista català.[1][2] L'any 1981 va fundar conjuntament amb Joan Roig i Duran el despatx Batlle i Roig, arquitectes. Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i obtingué el títol d'Arquitecte l'any 1980 i el de Doctor Arquitecte l'any 2002 amb la Tesi Doctoral: "El jardí de la Metròpoli". Actualment és professor universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 1982. També és professor al Màster en Arquitectura i del Paisatge i del Departament d'Urbanisme de l'assignatura Urbanisme i Ordenació del Territori a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), coordinador del TAP IV (Tallers d'Arquitectura i Projectes) de la mateixa escola, així com al Màster d'Arquitectura del Paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), havent participat durant tots aquests anys en cursos de la mateixa universitat i en altres institucions com l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat de Navarra. Ha rebut el premi extraordinari de doctorat per acord de la Comissió de Doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya, també ha rebut el premi Lluís Domènech i Muntaner de Teoria i Crítica d'Arquitectura per la seva obra: "El Jardí de la Metròpoli. Del paisatge romàntic a l'espai lliure per una ciutat sostenible".