Back هنري الثالث، دوق برابانت Arabic Хендрик III (Брабант) Bulgarian Jindřich III. Brabantský Czech Heinrich III. (Brabant) German Ερρίκος Γ΄ της Βραβάντης Greek Henry III, Duke of Brabant English Enrique III de Brabante Spanish Henri III de Brabant French הנדריק השלישי, דוכס בראבנט HE III. Henrik brabanti herceg Hungarian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1231  Lovaina (Bèlgica) | ||
| Mort | 28 febrer 1261 (29/30 anys) Lovaina (Bèlgica) | ||
| Sepultura | Lovaina | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Lovaina | ||
| Ocupació | polític, músic | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc de Brabant (1248–1272) | ||
| Família | Casa de Brabant | ||
| Cònjuge | Adelaida de Borgonya | ||
| Fills | Godofreu de Brabant, Enric IV de Brabant, Joan I de Brabant, Maria de Brabant | ||
| Pares | Enric II de Brabant i Maria de Suabia | ||
| Germans | Enric I de Hessen Beatriu de Brabant Maria de Brabant Elisabet de Brabant Matilde de Brabant | ||
| |||
Enric III de Brabant, dit el Pius (nascut al voltant de 1231, va morir el 28 de febrer de 1261 a Lovaina), va ser duc de Brabant (1248-1261). Era el fill d'Enric II, duc de Brabant i de Maria de Hohenstaufen. Com trobador, va produir quatre cançons en francès.[1]
Va fer les primeres armes al costat dels seus parents Guillem I d'Holanda, el rei electe dels romans en la conquesta del Sacre Imperi i va estar present en la seva coronació l'1 de novembre de 1248 a Aquisgrà. No va participar en la guerra de Successió de Flandes i d'Hainaut en les quals estaven implicats el fill i el cunyat de l'emperador, i es va aliar amb els seus enemics, Guillem III de Dampierre, comte consort de Flandes, que es va convertir en seu cunyat. Buscava sobretot garantir la pau a l'antiga Lotaríngia i ho va aconseguir malgrat l'odi que va enfrontar els Avesnes als Dampierre i els disturbis que van seguir a la mort de Guillem I d'Holanda i els enfrontaments entre els seus dos successors pretendents de l'imperi, Ricard de Cornualla i Alfons X de Castella. Malalt, va signar el 1261 en el seu llit de mort, una carta d'atorgament més drets judicials als seus subjectes brabançons.
Enric III i Alix de Borgonya van ser enterrats en un mausoleu (parcialment conservat) enmig del cor de l'església gòtica de Nostra Senyora dels dominicans a Lovaina, llavors en construcció.[2]
- ↑ Wauters, Alphonse. «Henri IV». A: Biographie Nationale de Belgique. vol. 9. Brussel·les: Bruylant-Christophe, 1886-1887, p. 137-144.
- ↑ Coomans, Thomas «L'église Notre-Dame des Dominicains à Louvain: mémorial d'Henri III, duc de Brabant, et d'Alix de Bourgogne». Bulletin monumental,, 167, 2, 2009.