En anàlisi complexa, les equacions de Cauchy-Riemann caracteritzen les funcions d'una variable complexa diferenciables en sentit complex entre les funcions diferenciables en sentit real: són condicions necessàries i suficients relatives a les derivades parcials d'una funció diferenciable en sentit real perquè sigui diferenciable en sentit complex.
Considerem aquí una funció d'una variable complexa, definida en un obertU de . Emprem les notacions següents:
la variable complexa es nota per , on x, y són reals
les parts real i imaginària de es noten respectivament per i , és a dir: , on són dues funcions reals de dues variables reals.
Les equacions de Cauchy-Riemann en es poden escriure sota les formes equivalents següents:
i
Reben el nom de Augustin Louis Cauchy i Bernhard Riemann, que van ser els primers en estudiar-les i definir-les com un objecte matemàtic "per se", creant a partir d'aquestes la branca de l'anàlisi complexa. També es poden anomenar condicions de Cauchy-Riemann o sistema de Cauchy-Riemann, i l'operador diferencial parcial que apareix a l'esquerra d'aquestes equacions sovint s'anomena operador de Cauchy-Riemann. Tot i això, la primera introducció i ús de les equacions s'atribueix a Jean le Rond d'Alembert l'any 1752, al seu treball sobre hidrodinàmica,[1] les quals van suposar un gran avanç en aquest camp, com es pot apreciar en treballs posteriors com els de Horace Lamb.[2]
↑D'Alembert, Jean le Rond. Essai d'une nouvelle théorie de la résistance des fluides (en francès), 1752.
↑Lamb, Horace. Cambridge Mathematical Library. Hydrodynamics. 6a ed. Cambridge University Press, 1932. ISBN 0-521-45868-4.