Als països que apliquen el dret consuetudinari, s'anomena equitat al cos de lleis que va ser desenvolupat pel Tribunal de Cancelleria i que actualment és administrat conjuntament amb el dret consuetudinari. El dret consuetudinari s'entén en aquest context en un sentit estricte, referint-se al cos de dret desenvolupat principalment als tribunals superiors del Tribunal de Primera Instància i el Tribunal de Primera Instància.[1]
Als països amb dret consuetudinari, la paraula "equitat" no és sinònim d'equitat general o justícia natural, sinó que fa referència a un conjunt particular de regles resultants d'un sistema especial de tribunals.[2] Durant gran part de la seva història, el dret consuetudinari anglès s'ha desenvolupat i administrat principalment a les corts reials centrals: la Cort del Banc del Rei i la Hisenda. Equity va ser el nom que se li va donar a la llei que era administrada pel Tribunal de Cancelleria. Les lleis que van reformar el poder judicial a la dècada de 1870 van dur a terme una fusió processal dels dos cossos legals, posant fi a la seva separació institucional.
Tot i això, les reformes no van donar com a resultat una fusió substancial. El raonament judicial o acadèmic que assumeix el contrari ha estat descrit com un “error de fusió”.[3]
Els països que van heretar el sistema de dret consuetudinari difereixen en el tractament actual de l' equity. Durant el segle XX alguns sistemes de dret consuetudinari van començar a centrar-se menys en la història o l'origen institucional de dret substantiu. A Anglaterra i Gal·les, Austràlia, Nova Zelanda i Canadà, lequity segueix sent un cos legal separat. Lequity moderna inclou, entre d'altres: [4]
Durant el segle XX es va veure un augment en el debat sobre la utilitat del tractament de l'equity com a cos separat de la llei. Aquests debats s'han anomenat “guerres de fusió”.[6][7] Un punt particular de controvèrsia en aquest debat ha girat al voltant del concepte d'enriquiment injust i si les àrees del dret tradicionalment considerades justes podrien racionalitzar-se sota un sol cos de llei anomenat dret anglès sobre enriquiment injust.