Back Октомврийски кон Bulgarian Oktoberpferd German October Horse English Caballo de octubre Spanish October equus French October Equus Italian Equus October Latin Equus october Dutch
| ||||
| ||||
| Tipus | sacrifici festivitat religiosa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Mart | |||
| Commemora | Mart | |||
| Dia | 15 d'octubre | |||
| Cultura | antiga Roma | |||
| Localització | Camp de Mart | |||
| Estat | antiga Roma | |||
| Religió | religió de l'antiga Roma | |||
.jpg)
A la religió a l'antiga Roma, el cavall d'octubre (en llatí Equus October) era un sacrifici d'un cavall dedicat a Mart que es duia a terme el 15 d'octubre, coincidint amb el final de la temporada agrícola i militar.[1] El ritual se celebrava durant un dels tres festivals de carreres de cavalls dedicades a Mart, mentre que les altres dues (que eren Equirria) se celebraven el 27 de febrer i el 14 de març.[2]
Les curses de carros de dos cavalls (bigae) tenien lloc al camp de Mart, l'àrea de Roma que rep el nom del déu romà de la guerra, després de les quals el cavall de la dreta de l'equip guanyador era travessat per una llança, i llavors se'l sacrificava. Es tallaven el cap del cavall (caput) i la cua (cauda) i s'utilitzaven de manera separada en les dues parts subsegüents de les cerimònies: dos barris organitzaven una lluita pel dret a exhibir el cap, i la cauda, que encara sagnava, es portava a la Règia per ruixar la sagrada llar de Roma.[3]
Existeixen referències antigues de l'Equus October durant més de sis segles: la primera és la de Timeu (segle III aC), que vinculava el sacrifici al cavall de Troia i la reivindicació dels romans a la descendència troiana. L'última es troba al Calendari Filocalus (354 dC), on es constata que encara es duia a terme, fins i tot quan el cristianisme s'estava convertint en la religió dominant de l'Imperi. La gran majoria d'acadèmics veuen influència etrusca en la formació de les cerimònies.
El cavall d'octubre és l'únic exemple de sacrifici de cavalls en la religió romana;[4] els romans acostumaven a sacrificar animals que eren una part normal de la seva dieta habitual. Per això, el ritu inusual del cavall d'octubre ha estat analitzat, de vegades, segons altres formes indoeuropees de sacrificis de cavalls, com l'ashvamedha vèdic i el ritu irlandès descrit per Giraldus Cambrensis, els quals tenen a veure amb la reialesa. Tot i que la lluita ritual per la possessió del cap podria conservar algun element de la primera època quan Roma era governada per reis,[5] l'assignació del cavall d'octubre a l'agricultura i a la guerra és característic de la República. La topografia sagrada del ritu i el rol de Mart en altres festes eqüestres també suggereixen aspectes de rituals d'iniciació i renaixement. Els aspectes complexos, o fins i tot contradictoris, del cavall d'octubre probablement són el resultat de superposicions de tradicions que s'han acumulat al llarg del temps.[6]
- ↑ John Scheid, An Introduction to Roman Religion, traduït per Janet Lloyd (Indiana University Press, 2003), pp. 51–52 online.
- ↑ Hendrik Wagenvoort, "The Origin of the Ludi Saeculares," a Studies in Roman Literature, Culture and Religion (Brill, 1956), p. 224 online.
- ↑ Robert E.A. Palmer, Studies of the Northern Campus Martius in Ancient Rome (American Philosophical Society, 1990), pp. 16, 33, 35, 52.
- ↑ C. Bennett Pascal, "October Horse," Harvard Studies in Classical Philology 85 (1981), p. 263. Dues referències vagues a Ovid i Propertius sobre el Cavall d'octubre.
- ↑ M.L. West, Indo-European Poetry and Myth (Oxford University Press, 2007), p. 428 online.
- ↑ Pascal, "October Horse," p. 287ff.