Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 abril 1922 ![]() Weissach (República de Weimar) ![]() |
Mort | 20 setembre 1993 ![]() Weil im Schönbuch (Alemanya) ![]() |
Causa de mort | càncer de cervell ![]() |
Altres noms | Bubi El Cavaller Ros El Dimoni Negre El Dimoni Negre del Sud (pels soviètics) |
Activitat | |
Ocupació | aviador ![]() |
Activitat | 1940–1945 1956–1970 |
Carrera militar | |
Lleialtat | ![]() ![]() ![]() ![]() |
Branca militar | ![]() ![]() |
Rang militar | ![]() ![]() |
Unitat militar | JG 52, JG 53 i JG 71 |
Comandant de (OBSOLET) | I./JG 52 i JG 71 |
Conflicte | Segona Guerra Mundial: |
Premis | |
![]() ![]() |
Erich Alfred Hartmann (Weissach, Württemberg, Alemanya, 19 d'abril de 1922 – Weil im Schönbuch, Baden-Württemberg, Alemanya, 20 de setembre de 1993), que rebé el sobrenom de "Bubi" (la forma hipocorística de "xicot") per part dels seus camarades i " El Dimoni Negre" pels seus enemics soviètics, va ser un pilot de guerra alemany que va servir a la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial, considerat el màxim as de caça de tota la guerra aèria. Va participar en 1404 missions de combat, 825 de les quals tenien l'objectiu d'atacar emplaçaments enemics i 260 d'abatre avions enemics. Reclamà 352 victòries aèries, de les quals 345 van ser contra la Força Aèria Soviètica. Durant el transcurs de la seva carrera, Hartmann va haver de realitzar 14 aterratges d'emergència a causa o bé dels danys rebuts pels avions que havia abatut o bé de fallades mecàniques. Hartmann mai no va ser abatut ni forçat a aterrar a causa de foc enemic.[1]
Hartmann, pilot de planador a la preguerra, s'allistà a la Luftwaffe el 1940 i completà el seu entrenament de pilot de caça el 1942. Va ser destinat al Jagdgeschwader 52 (JG 52) al Front Oriental i va tenir la sort de ser destinat sota la supervisió d'alguns dels pilots de caça més experimentats de la Luftwaffe. Sota la seva guia, Hartmann desenvolupà tranquil·lament les seves tàctiques, que li proporcionarien la cobejada Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants el 25 d'agost de 1944, després d'aconseguir 301 victòries aèries.
Va aconseguir la seva 352a i darrera victòria el 8 de maig de 1945. Ell i les restes del JG 52 es rendiren a les tropes americanes, que el van encomanar a l'Exèrcit Roig. Intentant pressionar-lo perquè ingressés a les Forces Armades de l'Alemanya Oriental, el Volksarmee, va ser condemnat per crims de guerra falsos o injustificables, sentència pòstumament anul·lada per un tribunal rus que va al·legar instrucció maliciosa. Hartmann va ser sentenciat a 25 anys de treballs forçats, i va passar 10 anys en diversos camps de treball gestionats pel gulag, fins a ser alliberat el 1955.
El 1956, Hartmann s'uní a la nova Luftwaffe de l'Alemanya Occidental, essent el primer Geschwaderkommodore del Jagdgeschwader 71 "Richthofen". Hartmann dimití el 1970 del Bundeswehr, principalment a causa de la seva oposició al desplegament del F-104 Starfighter a la Bundesluftwaffe i per enfrontaments amb els seus superiors. Després es dedicà a ensenyar a volar. Hartmann va morir el 1993, als 71 anys.[2]