Tipus | dermatitis, infecció estreptocòccica i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | febre, calfred, cefalàlgia, eritema, limfadenopatia i limfangitis |
Exàmens | exploració física |
Tractament | desintoxicació, antibiòtic, ultraviolat, UHF, antihistamínic i antithrombotic (en) |
Medicació benzilpenicil·lina, ampicil·lina, amoxicil·lina, ceftriaxona, cefotaxima, ceftazidima, cefadroxil, cefalexina, cefuroxima, cefixima, azitromicina, midecamycin (en) , josamycin (en) , claritromicina, roxithromycin (en) , ciprofloxacina i ofloxacina | |
Patogènesi | |
Causat per | Streptococcus pyogenes |
Classificació | |
CIM-11 | 1B70.0 |
CIM-10 | A46 |
CIM-9 | 035 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0103909 |
DiseasesDB | 4428 |
MedlinePlus | 000618 |
eMedicine | 1052445 |
MeSH | D004886 |
UMLS CUI | C0014733 |
DOID | DOID:11330 |
Erisipela (del grec τὸ ἐρυσίπελας -έλατος pell vermella)[1] és una infecció a la pell produïda quasi sempre per bacteris del gènere Streptococcus i caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània, ja descrita al segle xi. Hom en deia foc de Sant Antoni,[2] una denominació compartida antigament per l'erisipela, l'ergotisme i l'herpes zòster[3] i que es creu atribuïble al fet de ser aquest el sant patró de les causes perdudes i a les moltes curacions miraculoses recollides pels seus hagiògrafs.[4]