Back إرلانج Arabic Erlang Byelorussian Erlang Bulgarian Erlang (programovací jazyk) Czech Erlang (programmeringssprog) Danish Erlang (Programmiersprache) German Erlang Greek Erlang (programming language) English Erlang Spanish Erlang Estonian
|
Aquest article tracta sobre el llenguatge de programació. Vegeu-ne altres significats a «Erlang (desambiguació)». |
 | |
| Tipus | llenguatge de programació multiparadigma, concurrent programming language, llenguatge de programació funcional, llenguatge de programació declaratiu, llenguatge de programació, programari de codi obert, programari lliure i habilitat  |
|---|---|
| Data de creació | 1986 |
| Disseny | Joe Armstrong |
| Desenvolupador | Joe Armstrong, Ericsson i Robert Virding |
| Epònim | Agner Krarup Erlang i Ericsson |
| Paradigma de programació | Programació declarativa, programació funcional, computació concurrent i programació multiparadigma |
| Darrera versió estable | 27.2 () |
| Llenguatge de programació | Erlang |
| Influenciat per | ML, Prolog, Lisp, PLEX, Smalltalk, Miranda, Ada, Modula-2 i CHILL |
| Sistema operatiu | multiplataforma |
| Extensió dels fitxers | erl |
| Codi font | Codi font |
| Llicència | Llicència Apache, versió 2.0 i Erlang Public License (en)  |
| Pàgina web | erlang.org |
Erlang és un llenguatge de programació concurrent i un sistema d'execució (en anglès runtime) que inclou una màquina virtual (BEAM, acrònim de "Bogdan/Björn's Erlang Abstract Machine")[1] i biblioteques (OTP: "Open Telephony Platform").[2] El subsistema seqüencial és un llenguatge de programació funcional amb tipus dinàmics i avaluació estricta. El subsistema concurrent segueix el Model d'Actors.
Erlang era originalment un llenguatge de la casa Ericsson per ésser usat en equips de comunicació, però va ser editat com a codi obert el 1998.[3]
Ericsson va posar al llenguatge el nom d'Erlang com a tribut a Agner Krarup Erlang matemàtic danès pioner en l'estudi de xarxes de telecomunicacions (que també dona el seu nom a una mesura d'ús de la xarxa)[4] i també per la coincidència amb "Ericsson language".[5]
El compilador erlc per defecte genera codi intermedi amb extensió .beam perquè el runtime l'interpreti. Però hi ha d'altres formats i opcions.[6]
Existeix un compilador HiPE (High performace Erlang compiler)[7] desenvolupat per la Universitat d'Uppsala i actualment integrat en la distribució de codi obert. Per utilitzar-lo cal afegir el paràmetre [native] a l'ordre de compilació.[8]
Hi ha un compilador a codi Scheme anomenat EToS.[9]
Existeix també una distribució aprimada "Stand-alone Erlang"[10] que genera executables i no codi intermedi (requereix instal·lar des de l'usuari "joe").
- ↑ 8.5 What implementations of the Erlang Virtual Machine are there?(anglès)
- ↑ Joe Armstrong, Bjarne Däcker, Thomas Lindgren, Håkan Millroth. «Open-source Erlang - White Paper». Arxivat de l'original el 2011-10-25. [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ Erlang/OTP Released as Open Source(anglès)
- ↑ Erlang.com - Què és un Erlang (anglès)
- ↑ Erlang, the mathematician?(anglès)
- ↑ Formats i opcions de compilació Arxivat 2007-04-27 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Compilador HiPE Arxivat 2007-04-22 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Erlang.se - Tot allò que voldrieu saber sobre HiPE ... Arxivat 2007-05-08 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Compilador EToS Arxivat 2007-04-25 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Stand-alone Erlang (anglès)