Biografia | |
---|---|
Naixement | 1050 (Gregorià) |
Mort | 1092 (Gregorià) (41/42 anys) Os de Balaguer (Noguera) |
Sepultura | Santa Maria de Ripoll |
Comte d'Urgell | |
1066 (Gregorià) – 1092 (Gregorià) ← Ermengol III d'Urgell – Ermengol V d'Urgell → | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Família | |
Família | Casal d'Urgell |
Cònjuge | Llúcia de Pallars Adelaida de Forcalquer |
Fills | Adelaida d'Urgell () Adelaida de Forcalquer Guillem III d'Urgell () Adelaida de Forcalquer Ermengol V d'Urgell () Llúcia de Pallars |
Pares | Ermengol III d'Urgell i Adelaida de Besalú |
Germans | Isabel d'Urgell Sança d'Urgell |
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Va regnar als dotze anys sota la tutela de la comtessa-vídua Sança d'Aragó, tercera muller del seu pare. El buit de poder fou aprofitat pels nobles urgellencs per a ocupar grans dominis. No fou fins al 1075 que Ermengol IV aconseguí imposar-se a la noblesa. Va col·laborar amb Pere I d'Aragó i es va refer econòmicament gràcies a les paries rebudes de Lleida i Fraga. Va reconquerir el 1076 la conca del Sió amb les viles d'Agramunt i d'Almenar; la zona de Linyola i Bellcaire el 1091, així com Calassanç i Gerb,[1] que va convertir en la seva capital, com a pas previ per la presa de Balaguer.[2] Fou un ferm defensor de la incorporació de la reforma gregoriana al comtat d'Urgell.