Ernesto Laclau

Ernesto Laclau

Biografia
Naixement	6 octubre 1935 Buenos Aires (Argentina)
Mort	13 abril 2014 (78 anys) Sevilla (Espanya)
Causa de mort	infart de miocardi
Catedràtic
Dades personals
Nacionalitat	Argentina
Formació	Universitat de Buenos Aires Universitat d'Essex
Es coneix per	Postmarxisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia, filosofia política i teoria política
Ocupació	Filòsof
Ocupador	Universitat d'Essex Universitat de Buenos Aires
Interessat en	Populisme
Influències	Hobbes  · Maquiavel  · Hegel  · Marx  · Sorel  · Gramsci  · Ramos  · Althusser  · Hobsbawm  · Saussure  · Wittgenstein  · Lacan  · Miller  · Lefort  · Foucault  · Derrida  · Romero
Influències en	Žižek  · Butler  · Zerilli  · Critchley  · Marchart  · Stavrakakis  · Norval  · Glynos
Família
Cònjuge	Chantal Mouffe
Premis
Grau en Economia  Beca Guggenheim

Ernesto Laclau (Buenos Aires, 6 d'octubre de 1935 - Sevilla, 13 d'abril de 2014)^[1] va ser un teòric polític argentí freqüentment anomenat postmarxista. Era investigador, professor de la Universitat d'Essex, i doctor honoris causa de la Universitat de Buenos Aires, la Universitat Nacional de Rosario, la Universitat Catòlica de Córdoba, la Universitat Nacional de San Juan i la Universitat Nacional de Córdoba. Entre els seus llibres més esmentats hi ha Hegemonía y estrategia socialista i La razón populista. Era director de la revista Debates y Combates.^[2]