Back إرنست بيكون Arabic ارنست بيكون ARZ Ernst Bacon Danish Ernst Bacon German Ernst Bacon English Ernst Bacon French アーンスト・ベーコン Japanese
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 maig 1898  Chicago (Illinois) |
| Mort | 16 març 1990 (91 anys) Orinda (Califòrnia) |
| Formació | Universitat Northwestern Universitat de Chicago Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, sistema educatiu i educació musical |
| Ocupació | compositor, pianista, pedagog musical, director d'orquestra |
| Ocupador | Universitat de Syracuse Conservatori de Música de San Francisco Escola de Música Eastman |
| Professors | Ernest Bloch |
| Alumnes | Carlisle Floyd |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Premis | |
| |
     
| |
Ernst Bacon (Chicago, 26 de maig de 1898 - Orinda, 16 de març de 1990) fou un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc. Autor prolífic, Bacon va compondre més de 250 cançons al llarg de la seva carrera. Va rebre tres beques Guggenheim i una beca Pulitzer el 1932 per la seva segona simfonia.
Ernst Bacon va néixer a Chicago, Illinois, el 26 de maig de 1898 de Maria von Rosthorn Bacon (germana d'Alfons von Rosthorn i Arthur von Rosthorn) i del doctor Charles S. Bacon. Als 19 anys es va matricular a la "Northwestern University" on va cursar una llicenciatura en matemàtiques. Després de tres anys d'estudis, es va traslladar a la Universitat de Chicago. Bacon va acabar la seva formació a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va rebre un màster per la composició de La cançó del predicador el 1935.
Als 19 anys, Bacon va escriure un complex tractat titulat "Our Musical Idiom", que explorava totes les harmonies possibles. No obstant això, quan va començar a compondre música als vint anys, va rebutjar un enfocament purament cerebral. Va prendre la posició que la música és un art, no una ciència, i que la seva font hauria de ser humana i imaginativa, més que abstracta i analítica. Bacon va ser autodidacta en composició, a excepció de dos anys d'estudi amb Karl Weigl a Viena, Àustria. Experimentant de primera mà la depressió de l'Europa de la postguerra, va entendre que el moviment d'avantguarda reflectia el pessimisme dels seus orígens. Bacon es va proposar escriure música que expressés la vitalitat i l'afirmació del seu propi país.
Va crear més de 250 cançons artístiques, incloses obres de cambra, orquestrals i corals. A banda de la seva composició musical i literària, Bacon va ocupar diversos càrrecs que el van portar a tot el país. Del 1925 al 28, Bacon va ser professor d'òpera a l'"Eastman School of Music". El 1928, Bacon va viatjar de Nova York a Califòrnia per ocupar un lloc al Conservatori Superior de Música de San Francisco, on va servir fins al 1930. El 1935, Bacon va ser el director convidat del primer festival Carmel Bach de Califòrnia. Un any després supervisava el Projecte Federal de Música de l'Administració del Progrés de les Obres (WPA) i dirigia la Simfonica de San Francisco .
Des de 1938-45, va ser degà i professor de piano al "Converse College de Spartanburg", Carolina del Sud. Des de 1945-47 va ser director de l'escola de música, després des de 1947-63 va ser professor i compositor a residència a la Universitat de Syracuse. Va ser professor emèrit des del 1964. Entre els seus estudiants hi havia Jonathan Elkus, Carlisle Floyd i Donald Martino. Va continuar treballant fins poc abans de morir el 1990, als 91 anys, a Orinda, Califòrnia.