Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 juny 1922 Mannville (Canadà) |
Mort | 19 novembre 1982 (60 anys) Filadèlfia (Pennsilvània) |
Causa de mort | càncer |
Sepultura | Mount Lebanon Cemetery (en) |
President de l'Associació Americana de Sociologia | |
1982 – 1982 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Chicago - sociologia (–1953) Universitat de Toronto - Grau en Arts (–1945) Universitat de Manitoba St. John's High School |
Activitat | |
Camp de treball | Sociologia |
Ocupació | sociòleg, escriptor de no-ficció, antropòleg |
Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Pennsilvània |
Membre de | |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Eviatar Zerubavel |
Família | |
Cònjuge | Gillian Sankoff (1981–1982) |
Fills | Alice Goffman |
Premis | |
Erving Goffman (Mannville, Alberta, 11 de juny de 1922 - Filadèlfia, 19 de novembre de 1982) fou un sociòleg canadenc.
Goffman va ser el 73è president de l'Associació americana de sociologia (American Sociological Association). L'aportació més gran de Goffman a la teoria social és en el camp de la interacció simbòlica en la seua forma de la perspectiva dramatúrgica. Goffman la va enunciar l'any 1959 amb el llibre The Presentation of Self in Everyday Life i la va anar desenvolupant al llarg de tota la seua vida, al costat del concepte d'institució total. Les altres obres importants de Goffman inclouen Asylums (1961), Stigma (1963), Interaction Ritual (1967), Frame Analysis (1974) i Forms of Talk (1981).
També va publicar obres de ficció, fortament influïdes pel pensament de Sartre.
El 2007, The Times Higher Education Guide el va classificar com el sisè autor més citat de llibres d'humanitats i ciències socials, darrere de Michel Foucault, Pierre Bourdieu i Anthony Giddens, i per davant de Jürgen Habermas.
Les seves principals àrees d'estudi inclouen la sociologia de la vida quotidiana, la interacció social, la construcció social del jo, l'organització social (framing) de l'experiència i elements particulars de la vida social com les institucions totals i els estigmes.