L'escala de Mohs[1] de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou.[2] Fou creada el 1812 pel geòleg i mineralogista alemany Friedrich Mohs, i es tracta d'una de les moltes definicions de la duresa en la branca de la ciència de materials.[3][4] El mètode de comprovar la duresa mirant quins materials poden ratllar-ne d'altres, però, ve de l'antiguitat: fou mencionat per primera vegada per Teofrast en el seu tractat Sobre pedres (ca. 300 aC), seguit per Plini el Vell en la seva Naturalis Historiae (ca. 77 dC).[5][6][7] L'escala de Mohs és útil per a la identificació de minerals al camp, però no és un predictor precís de què tan bé resisteixen els materials en un entorn industrial.[8]
En intentar establir comparacions de duresa amb valors absoluts i més precisos, es van crear altres mètodes i escales que, en general, van adoptar el nom del seu creador. Aquest article recull aquestes escales.