|
Pel que fa al tipus de ceràmica grega, vegeu Escif (ceràmica). |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XX  València | ||
| Altres noms | Escyf Escif | ||
| Formació professional | Belles Arts, València | ||
| Formació | Universitat Politècnica de València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | grafiter | ||
| Activitat | 1996-actualitat | ||
| Membre de | |||
| Art | Post-graffiti | ||
| Moviment | Graffiti al País Valencià | ||
| Alumnes | Julieta.xlf | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Lloc web | streetagainst.com | ||
 
| |||
Nacho Magro Huertas,[4] conegut com Escif (en els primers anys signava com Escyf) és un artista urbà de la Ciutat de València que porta en actiu des de 1996[5]-1997.[6] Forma part del col·lectiu d'artistes urbans valencians XLF.
Escif és valencià, llicenciat en Belles Arts i especialista en art urbà per la Universitat Politècnica de València.[7] Va començar realitzant els típics graffitis durant la segona meitat dels anys 90, per a anar evolucionant el seu estil fins a arribar a les seues intervencions actuals.[8] En els seus treballs ha tractat temes socials com el cas Gürtel, la Primavera Valenciana, les retallades econòmiques o l'urbanisme de València.[9] En 2014 va realitzar la portada del disc My favourite faded fantasy, de Damien Rice,[7] i en 2015 va dissenyar la falla de Mossén Sorell - Corona, anomenada Tot el que sobra.
La seua obra representa un treball de reflexió que pot ser compartit amb altra gent, a qui es vol provocar i fer que es qüestione coses.[1] Com els humoristes gràfics, Escif utilitza recursos com la sàtira, la hipèrbole o la juxtaposició.[10] El 2017 realitzà una intervenció al solar de l'IVAM a la ciutat de València.[11][12] i en 2018 fa un mural anomenat La vida és una altra cosa, de 600 metres quadrats en la Gran Via Ferran el Catòlic, impulsada per Greenpeace.[13] El 2019 realitza un taller amb l'alumnat del CEIP Bernat Artola de Castelló dins la iniciativa Pintaescola 12 artistes, 12 escoles.[14] És seleccionat per a participar a París a una iniciativa per a millorar la ciutat anomenada embellir Paris.[15] en 2020 realitza la falla municipal del 2020, muntada a mitges per la Pandèmia de COVID-19.[16] El 2021 participa a una exposició col·lectiva a Southampton, Anglaterra.[17]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Schacter, 2013, p. 315.
- ↑ Domínguez, 2015, p. 45.
- ↑ Domínguez, 2015, p. 60.
- ↑ «10 tips que hauries de saber sobre Escif, José Ramón Espuig i Manolo Martín». Fallas,com, 2020. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Entrevista a Escif Arxivat 2015-04-19 a Wayback Machine. a Velvetliga del 8 de setembre de 2010
- ↑ El valenciano que ´grafiteó´ al rey Las pinturas de Escif se han hecho famosas en medio mundo con murales dedicados a Gürtel, la "Primavera valenciana" o el tropiezo del monarca español - notícia a Levante-EMV del 30 d'agost de 2012 (castellà)
- ↑ 7,0 7,1 ¿Y quién es ese tal Escif? El 'Banksy español' rompe la pared y realiza la portada del nuevo disco de Damien Rice - article a El Mundo de l'11 de novembre de 2014 (castellà)
- ↑ Escif, el 'Banksy valenciano' El artista, con repercusión internacional, retrata con sarcasmo temas de actualidad, del caso Gürtel a los recortes | Cree que las obras "tienen sentido" no por el autor que "hay detrás", "sino por el espectador que hay delante" - article a La Vanguardia del 26 d'octubre de 2014 (castellà)
- ↑ ¡Escif habla!: el artista rompe su discreción para defender la peatonalización de la Reina eliminada article a Valencia Plaza del 3 d'agost de 2017 (castellà)
- ↑ Schacter, 2013, p. 317.
- ↑ Escif: El Banksy español, en el solar del IVAM article a Levante-emv del 6 de febrer de 2017 (castellà)
- ↑ Escif reivindica el barrio del Carmen en el solar del IVAM article a Las Provincias del 9 de setembre de 2017 (castellà)
- ↑ Batista, Joaquin. «Escif ultima el mural gigante impulsado por Greenpeace en Valencia» (en castellà). Las Provincias, 28-10-2018. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Apuntes sobre el caso Escif: "Eso no es arte ñiñiñi" article a Valencia Plaza del 9 d'abril de 2019 (castellà)
- ↑ De Escif a Loubet: por qué València es protagonista del proyecto cultural más callejero de París article a Valencia Plaza del 30 de març de 2019 (castellà)
- ↑ «Escif es desmarca de la crema de “La Meditadora”: “És un acte simbòlic, però no és una falla”». Vilaweb, 21-05-2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Escif muestra sus últimas creaciones en Inglaterra article a Levante-emv del 13 de juliol de 2021(castellà)