Escola Nova

L'Escola Nova és un moviment pedagògic que sorgeix a finals del segle xix, que pretén promoure un canvi en la manera d'ensenyar impulsant un aprenentatge actiu, en contrast amb el de l'Escola Tradicional, així com renovant els seus principis. Es caracteritza per la crítica envers el formalisme, la competitivitat, el sistema memorístic, el paper passiu de l'alumne i la desatenció dels seus interessos. Neix gràcies a la ideologia il·lustrada de finals del segle xviii, els precursors de la qual van ser J.J. Rousseau, J.H. Pestalozzi i F. Fröbel. Constituí alhora una superació de l'ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal.^[1]

El pas de l'Escola Tradicional a l'Escola Nova es va dur a terme modificant molts aspectes. El més rellevant és l'atenció al currículum, gràcies als nous materials (manipuladors) es permet que l'infant vagi treballant amb els recursos que atenen al seu procés d'aprenentatge. L'observació dels/les mestres dona pas a una atenció individualitzada i personalitzada, a través del desenvolupament de projectes reals que sorgeixen totalment dels interessos que va manifestant l'alumnat. S'utilitza l'educació pràctica, vital, participativa, col·laborativa, democràtica, activa i motivadora. En aquests projectes el treball és espontani, i es fa amb més o menys infants, segons el nombre de nens i nenes interessats per unes tasques concretes. Per tant, en aquest moviment, es dona molta importància a l'alumne, materialitzant i promovent les seves potencialitats, el seu dret a conviure i aprendre en un espai que respongui a les seves necessitats individuals.^[1]

Per tant, el que planteja aquest nou model és una reforma social, en què l'ensenyament sigui obligatori per a tothom i procuri la integració i inclusió de tots i cadascun dels ciutadans de la nostra societat.^[1]