LEscola d'Altamira (Escuela de Altamira en castellà) va ser un projecte per impulsar l'avantguarda artística espanyola després de la Guerra Civil Espanyola. Fou un projecte ideat pel pintor Mathias Goeritz. L'objectiu era coordinar els esforços dels artistes espanyols partidaris de l'art d'avantguarda, especialment de l'art abstracte.
L'Escola d'Altamira va ser fundada l'any 1949 a Santillana del Mar (Cantàbria). El nom de l'escola es va prendre per la seva proximitat amb la Cova d'Altamira.
El nucli inicial de la iniciativa estava format per Mathias Goeritz, Alejandro Ragel, Alejandro Ferrant, Pablo Beltrán de Heredia, Ida Pampolini i Ricardo Gullón, que exercí el rol de portaveu del grup. Més endavant s'hi van afegir Lafuente Ferrari, Sebastià Gasch, Rafael Santos Torroella, Luis Felipe Vivanco, Modest Cuixart, Pancho Cossío, Llorens i Artigas, Joan Miró, Willie Baumeister, Alberto Sartoris, Tony Stubing i Barbara Hepworth.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Cicle de conferències |
| Història | |
| Creació | 1949, Santillana del Mar |
| Fundador | Mathias Goeritz |
| Data de dissolució o abolició | 1950 |
| Activitat | |
| Moviment | Avantguardisme |
| Governança corporativa | |
| Òrgan de premsa | Bisonte |
| Format per | Mathias Goeritz Francesco Cossio Gutierrez Modest Cuixart i Tàpies Josep Llorens i Artigas Willi Baumeister Joan Miró i Ferrà Alberto Sartoris Luis Felipe Vivanco Sebastià Gasch Alejandro Ferrant Vázquez Rafael Santos i Torroella Pablo Beltrán de Heredia Enrique Lafuente Ferrari Ricardo Gullón Barbara Hepworth  |
L'any 2014, l'Ajuntament de Girona, en paral·lel a l'adquisició del fons artístic SantosTorroella, va rebre en donació l'Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella per part dels hereus de María Teresa Bermejo. Els treballs de tractament són a càrrec de l'Arxiu Municipal de Girona.[2][3]
- ↑ Luis., Marzo, Jorge. Art modern i franquisme : els orígens conservadors de l'avantguarda i de la política artística a l'estat espanyol. 1a ed. Girona: Fundació Espais d'Art Contemporani, 2007, p. 17-18. ISBN 9788493465759.
- ↑ «El fons Santos Torroella inclou la donació de l'arxiu i la biblioteca del crític». El Punt Avui, 29-07-2013. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Girona comença a difondre l'arxiu Santos Torroella posant en línia documents sobre les avantguardes de principis del XX». CCMA, 10-07-2017. [Consulta: 5 maig 2020].