Dades | |
---|---|
Tipus | organització ![]() |
Història | |
Creació | 1417, Sagres ![]() |
L'Escola de Sagres va ser una institució portuguesa del segle XV que tenia l'objectiu d'ensinistrar estudiants de marina per fer de Portugal un regne més poderós i ric. Després d'intervenir en la conquesta de Ceuta, l'infant Enric el Navegant va reunir a la vila de Sagres personalitats científiques i tècniques lligades a la navegació oceànica. Des de 1417, aquesta vila fundada per ell mateix al Cap de São Vicente, va atraure entre altres al personalitats com eö cartògraf mallorquí Jehuda Cresques, procedent d'una família de fabricants de portolans qui crearen obres com el famós Atles Català de 1375 (atribuït a ell i al seu pare Abraham Cresques). Després de la mort d'Enric al 1460, el centre impulsor dels descobriments portuguesos va passar a Lisboa.
Des del segle xvi (Damião de Góis), es venen relacionant d'una o altra forma amb aquesta escola els principals descobridors, tant portuguesos, com Vasco da Gama, com d'altres nacionalitats, com Cristòfor Colom. Més que una escola nàutica en el modern concepte de la paraula, Sagres va ser un lloc de reunió de mariners i científics, on intercanviar informació i tècniques, dissenyar mapes, construir vaixells i organitzar expedicions. Segons les cròniques de l'època, cada any dos o tres vaixells partien en expedició. Entre 1444 i 1446, en varen sortir més de quaranta del port i drassana annex (Lagos).
El primer historiador a esmentar el concepte d'Escola de Sagres va ser l'anglès Samuel Purchase (segle XVII), tot i que ja abans Damião de Góis apuntava una idea semblant. Els historiadors anglesos i portuguesos posteriors van assentar l'ús del terme.
L'efectiva realitat històrica d'aquesta institució és discutida per alguns historiadors, que no troben prou suport al seu funcionament a les cròniques contemporànies, i per això la consideren un mite de la història portuguesa.[1] La diversa condició religiosa (jueus, musulmans, cristians) dels seus integrants, i fins i tot la possibilitat de relacionar remotament amb els mitificats templers, a través de la relació que aquesta orde pogués haver tingut amb l'Orde de Crist a la qual Enric pertanyia, augmenten el to romàntic amb què de vegades es presenta l'Escola.