Dades | |
---|---|
Tipus | institució grup d'humans acció de grup |
La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles xii i xiii, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques[1] de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica. El terme Escola no cal entendre'l en sentit estricte: Segurament no va existir la suficient unitat conceptual, ni metodològica, ni temàtica entre els traductors toledans com per donar-li aquest nom; però des que el va introduir l'historiador francès Amable Jourdain a començaments del segle xix, aquesta denominació s'ha imposat, malgrat els esforços d'algun estudiós perquè s'oblidi de forma definitiva.[2]
L'escola va passar per dos períodes diferents, separats per una fase de transició.[3] La primera, al segle xii, en la que probablement va intervenir l'arquebisbe Raimon de Toledo (el benedictí gascó Raymond de Sauvetat), en la que es va promoure la traducció d'obres filosòfiques i religioses, sobretot de l'àrab clàssic al llatí. La segona, al segle xiii, sota el rei Alfons X el Savi, en la que els traductors ja no traduïen al llatí com a llenguatge final, sinó que es traduïa a una versió romanç de la llengua castellana. Això va donar lloc a l'establiment de les bases del castellà científic.