Back Übersetzerschule von Toledo ALS مدرسة طليطلة للمترجمين Arabic Übersetzerschule von Toledo German Σχολή Μεταφραστών του Τολέδο Greek Toledo School of Translators English Tradukskolo de Toledo Esperanto Escuela de Traductores de Toledo Spanish Toledoko Itzultzaileen Eskola Basque Escola de Tradutores de Toledo Galician אסכולת המתרגמים של טולדו HE
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | institució grup d'humans acció de grup  |
La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles xii i xiii, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques[1] de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica. El terme Escola no cal entendre'l en sentit estricte: Segurament no va existir la suficient unitat conceptual, ni metodològica, ni temàtica entre els traductors toledans com per donar-li aquest nom; però des que el va introduir l'historiador francès Amable Jourdain a començaments del segle xix, aquesta denominació s'ha imposat, malgrat els esforços d'algun estudiós perquè s'oblidi de forma definitiva.[2]
L'escola va passar per dos períodes diferents, separats per una fase de transició.[3] La primera, al segle xii, en la que probablement va intervenir l'arquebisbe Raimon de Toledo (el benedictí gascó Raymond de Sauvetat), en la que es va promoure la traducció d'obres filosòfiques i religioses, sobretot de l'àrab clàssic al llatí. La segona, al segle xiii, sota el rei Alfons X el Savi, en la que els traductors ja no traduïen al llatí com a llenguatge final, sinó que es traduïa a una versió romanç de la llengua castellana. Això va donar lloc a l'establiment de les bases del castellà científic.
- ↑ Joan Vernet afirmava que el 47% de les traduccions eren de ciències exactes (matemàtiques i astronomia), 21% de filosofia i 20% de medicina. Lomba Fuentes, Pàgina 45.
- ↑ Bastin i Bandia. En les pàgines 31-35, el catedràtic de Traducció de la Universitat de León, Julio Cèsar Santoyo, fa un fort al·legat en el sentit d’eliminar aquest terme que ell qualifica de mite.
- ↑ Aquesta periodificació tampoc és acceptada per tots els estudiosos, però és pràctica a efectes didàctics. Especialment crític amb aquesta periodificació és Pym, pàgines 452-455.