![]() ![]() | |
Tipus | carència alimentària, carència d'àcid ascòrbic, deficiència vitamínica i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | medicina interna ![]() |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènesi | |
Causat per | carència d'àcid ascòrbic ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | 5B56.0 ![]() |
CIM-10 | E54 ![]() |
CIM-9 | 267 ![]() |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0104763 ![]() |
OMIM | 240400 ![]() |
DiseasesDB | 13930 ![]() |
MedlinePlus | 000355 ![]() |
eMedicine | 125350 i 413463 ![]() |
MeSH | D012614 ![]() |
UMLS CUI | C1855867, C1415369 i C0036474 ![]() |
DOID | DOID:13724 ![]() |
L'escorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).[1] Era corrent entre els mariners que subsistien amb dietes en les quals no figurava fruita fresca ni hortalisses, i va ser identificada correctament fa més de dos segles pels metges navals britànics, que la prevenien o curaven empíricament afegint suc de llima a la dieta, encara que la vitamina C no fou descoberta fins a la dècada de 1930 per Albert Szent-Györgyi (Premi Nobel de Medicina, 1937)[2] i Charles Glen King.[3][4]
Es creu que durant els tres segles i escaig d'apogeu de la marina velera l'escorbut va causar la mort de 2 milions de mariners.[5]