Malaltia objecte | hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, anasarca, hiperaldosteronisme primari i hipopotassèmia |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Via | via oral |
Grup farmacològic | ethanethioic acid S-(10,13-dimethyl-3,5'-dioxo-7-spiro[2,6,7,8,9,11,12,14,15,16-decahydro-1H-cyclopenta[a]phenanthrene-17,2'-oxolane]yl) ester (en) |
Codi ATC | C03DA01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C24H32O4S |
Massa molecular | 416,202 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 52-01-7 |
PubChem (SID) | 5833 |
IUPHAR/BPS | 2875 |
DrugBank | DB00421 |
ChemSpider | 5628 |
UNII | 27O7W4T232 |
KEGG | C07310 i D00443 |
ChEBI | 9241 |
ChEMBL | CHEMBL1393 |
PDB ligand ID | SNL |
AEPQ | 100.000.122 |
L'espironolactona és un medicament emprat com a diürètic per les seves propietats antagonistes de l'aldosterona. L'espironolactona és un fàrmac sintètic derivat de la 17-lactona, el qual és un antagonista competitiu renal de l'aldosterona i un diürètic estalviador de potassi, indicat a la medicina pel tractament de la insuficiència cardíaca, ascites en pacients amb malaltia hepàtica, hipertensió arterial de baixa renina, hipopotassèmia, hiperaldosteronisme primari bilateral i la síndrome de Conn. Per si mateix, l'espironolactona és un diürètic dèbil, per això generalment s'utilitza en combinació amb altres diürètics. Prop d'un 1% dels pacients hipertensos tenen nivells elevats d'aldosterona: en aquests casos, els efectes antihipertensius de l'espironolactona poden ser superiors a les teràpies combinades de complexos antihipertensius.[1]