Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La poda, esporgada o exsecallada és el procés de retallar un arbre o arbust. Fet amb cura i correctament, l'esporgada pot incrementar el rendiment del fruit; així, és una pràctica agrícola comuna. En producció silvicultura s'empra per a obtenir troncs més rectes i sense nusos, per tant de major qualitat. En arbrat urbà la seua utilitat és, d'una banda, per prevenir el risc de caiguda de branques, i per altra controlar la grandària d'arbres la ubicació dels quals no permet el seu desenvolupament complet. Amb freqüència, en jardineria, s'utilitza l'esporgada per aconseguir formes artificials en els arbres o arbustos. Ben executada i repetida amb la periodicitat adequada, en pot augmentar el valor ornamental. No obstant això amb freqüència es practica de forma inadequada, ocasionant podriment de la fusta que escurcen la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques.
Cada arbre exigeix un tipus d'esporgada diferent. Com a norma general les esporgades més importants són:
L'esporgada de branques velles i seques es realitza per a prevenir que existisca una excessiva quantitat de fusta seca que permeta una gran combustió en cas d'incendi. Són esporgades de neteja.
El procés pel qual un arbre es protegeix de l'entrada d'organismes paràsits en els talls d'esporgada fou descrit en 1977 per Alex Shigo, denominant-se model CODIT (Compartimentation of decay in Trees).