Estanislau August Poniatowski (pronunciació en : /staɲiswaf pɔɲatɔfskʲi/) (Chojnik, Lesser Poland Voivodeship, 15 de setembre de 1676 - Ryki, 29 d'agost de 1762) fou un comandant militar, diplomàtic i noble militar polonès. Al llarg de la seva carrera, Poniatowski va exercir en diverses oficines militars i va ser general en els militars suecs i polonesos-lituans. També va ocupar nombrosos càrrecs civils, inclosos els de podstoli de Lituània i gran tresorer de l'exèrcit lituà el 1722, voivode del voivodat de Masàvia el 1731, regimentarz de l'exèrcit de la corona el 1728 i casteller de Cracòvia el 1752. Durant tota la seva vida, va servir com starosta en moltes posicions.
Poniatowski estava implicat en la política del Commonwealth i era un membre destacat de la Familia, una facció dirigida per la família Czartoryski. En diverses ocasions va estar al servei de Stanisław I Leszczyński (Estanislau I de Polònia), el principal rival d'August II pel tron de Polònia. Després d'haver servit com a oficial militar i enviat per Leszczyński durant la Gran Guerra del Nord, Poniatowski va abraçar després el Augustus que va donar suport al rus. Posteriorment, durant la Guerra de Successió polonesa, va tornar, amb la majoria de la família, a la seva anterior fidelitat. Més tard va realitzar una reconciliació amb Frederic August II, i finalment es va convertir en un dels nous consellers principals del rei.
El cinquè fill de Poniatowski, Estanislau August, va regnar com a últim rei de Polònia des del 1764 fins al 1795, quan va abdicar arran de la Tercera Partició de Polònia per l'Imperi rus, el Regne de Prússia i el Sacre Imperi Romà. El seu net, el príncep Józef Antoni Poniatowski, fou un general polonès i posteriorment mariscal del Primer Imperi francès, al servei de Napoleó I.
Poniatowski va néixer el 15 de setembre de 1676 al poble de Chojnik, part de la Voivodatia de Petita Polònia.[1] Era fill de Franciszek, i d'Helena Niewiarowska, i del net patern d'un Jan Poniatowski, que va morir abans de 1676,[1] tot i que els rumors sobre el seu progenitor afirmaven que era el fill de Sapieha amb una jueva polonesa desconeguda, després fou adoptat per Franciszek.[2]
Va rebre l'educació primària a Cracòvia, a l'Acadèmia de Cracòvia a l'escola Nowodworski.[1] Als 13 anys, va ser enviat a Viena, capital del Sacre Imperi Romà on va passar dos anys, i després va viatjar a Sèrbia, aleshores una província d'aquest imperi. Allí, es va oferir voluntari per unir-se a les forces imperials en campanya contra els otomans en la Gran Guerra de Turquia.[1] Va exercir d'adjunt a Michał Franciszek Sapieha, i més tard va comandar una companyia de cuirassers. Va participar en la batalla de Zenta el 1697.[1]
Després del tractat de Karlowitz de 1699, que va posar fi a la guerra, va tornar a Lituània. Al seu retorn, es va casar amb Teresa Woynianka-Jasieniecka, però el seu matrimoni va acabar bruscament amb la seva mort poc temps després. La unió, però, va elevar la seva condició social.[2] El 1700, va participar en la guerra civil lituana com a partidari de la família Sapieha, lluitant en la batalla d'Olkieniki. Aquí va ser capturat, però va aconseguir escapar, i després va ser emissari de Sapieha a Carles XII, de Suècia.[2]