Estat fallit

Un Estat fallit (també Estat fràgil) és aquell que no aconsegueix fer complir la legalitat als ciutadans, no pot fer servir el poder coercitiu i és incapaç de governar.^[1]

De manera més general, el terme és emprat habitualment per experts, polítics i periodistes per a descriure qualsevol Estat sobirà que és incapaç de garantir el funcionament normal de l'administració, l'economia, garantir l'accés a serveis bàsics a la població i controlar la criminalitat.

Alguns dels següents exemples (per si sols o agrupats) poden ser indicadors d'un Estat fallit:

• Corrupció política i ineficàcia policial i judicial.^[2]
• Alts nivells de criminalitat, delinqüència organitzada i inseguretat ciutadana.
• Alts nivells de terrorisme i narcotràfic.
• Incapacitat de les forces i cossos de seguretat per a respondre als dos punts anteriors.
• Alts nivells de pobresa o pobresa extrema.
• Crisis econòmiques, inflació i desocupació.
• Incapacitat per a subministrar serveis bàsics a la seva població.
• Sobrepoblació i contaminació.
• Baixos percentatges de persones amb educació superior.
• Gran part de la població vivint en assentaments irregulars.
• Fugida de talent (emigració altament qualificada).
• Gran part de la població amb educació primària o secundària incompleta.
• Pèrdua de control físic del territori, o del monopoli en l'ús legítim de la força.
• Incapacitat per a respondre a emergències nacionals.
• Vulnerabilitat enfront de desastres naturals.
• Incapacitat per a interactuar amb altres Estats, com a membre ple de la comunitat internacional.

Amb tot, el grau de control governamental necessari perquè un Estat no es consideri fallit presenta fortes variacions.^[3] Per aquest motiu, el concepte mateix d'Estat fallit és controvertit, sobretot quan s'empra mitjançant un argument d'autoritat, atès que pot tenir notables repercussions geopolítiques^[3][4] en l'àmbit de les relacions internacionals.