Back Oorwinningstele van Naram-Sin Afrikaans مسلة النصر لنارام سين Arabic Narām-Sîn-Stele German Victory Stele of Naram-Sin English Estela de Naram-Sin Spanish Naram-Simen estela Basque کتیبه نارامسین Persian Stèle de victoire du roi Naram-Sin French האסטלה של נרם-סין HE Naram-Sinova stela Croatian
  | |
| Tipus | estela i objecte arqueològic |
|---|---|
| Creador | (anònim) |
| Creació | dècada del 2350 aC ↔ dècada del 2200 aC |
| Comitent | Naram-Sin d'Accàdia |
| Lloc de descobriment | Susa |
| Mètode de fabricació | baix relleu |
| Període | període accadià |
| Gènere | període accadià |
| Material | gres |
| Mida | 200 ( ) × 105 ( ) × 27 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Col·lecció | departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | Sb 4 |
L'Estela de Naram-Sin o Estela de la victòria es va construir a Sippar aproximadament en el 2250 aC, per commemorar la victòria del rei Naram-Sin d'Accàdia, net de Sargon d'Accad d'Acad, sobre la tribu dels lullubi de les muntanyes de Zagros.[1][2]
S'hi veu un paisatge muntanyenc, amb arbres, on es desenvolupa una escena en la qual preval la figura del rei Naram-Sin, de major grandària que els seus súbdits i enemics i coronat amb un casc amb dues banyes, propi dels déus. El rei vencedor aixafa amb el peu als cadàvers dels seus enemics, mentre mata a altres dos i alguns cauen despenyats. Els soldats accadis des d'un nivell inferior, alcen el cap com a signe d'admiració i respecte pel seu sobirà.
L'estela va ser trobada a Susa. Està feta d'arenisca rosada i les seves dimensions són 1,05×2 m. Actualment es troba en el Museu del Louvre de París.[3]
En aquest gravat s'observa una estilització de les figures humanes pel que fa a les representades a l'estela dels voltors.[4] Hi ha evidència creixent que indica que l'assenyalada victòria sobre els antecessors dels kurds, els lullubi, no va ser un fet real sinó més aviat, un esdeveniment de propaganda i autoglorificació.
Un baix relleu similar en el qual també apareixia Naram-Sin va ser trobat a Pir Hüseyin, a pocs quilòmetres al nord-est de Diyarbakır.
- ↑ «La Stèle du roi Narâm-Sîn» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-10-25. [Consulta: 13 juliol 2014].
- ↑ Margueron, Jean-Claude. «El imperio de Agadé». A: Los mesopotámicos. Fuenlabrada:Cátedra, 2002. ISBN 84-376-1477-5.
- ↑ Louvre (Arts and Architecture). Könemann. ISBN 3-8331-1943-8.
- ↑ Asimov, Isaac (1986).