Estela nestoriana

L'Estela nestoriana (781 г.) en Siganfu suburbi de Chang'an avui Xi'an (781) - El monument cristià més antic en la Xina.

L'Estela nestoriana també nomenada Pedra nestoriana, Monument nestorià, o Taula nestoriana o estela de Siganfu,[1] és una estela epigràfica de l'època de la dinastia Tang, erigida el 781 a Siganfu, en territori que correspon a l'actual Xi'an de Shaanxi i que documenta segle i mig de cristianisme en la Xina.[2] De 279 cm d'altura, és un bloc en pedra calcària, amb textos en llengua xinesa (1756 caràcters) i siríac (70 paraules), que descriu l'existència de comunitats cristianes en diverses ciutats del nord de la Xina. Aporta la significativa dada del reconeixement dels nestorians per l'emperador Taizong a causa dels esforços del missioner Alopen el 635.[3]

L'estela va ser ocultada sota terra el 845, potser durant un període de persecució, estant redescoberta el 1625. El jesuïta Alvaro Semedo va ser el primer europeu que va visitar l'estela en algun moment entre 1625 i 1628,[4] i va ser traduïda al llatí per Nicolas Trigault. Va ser Athanasius Kircher qui va publicar per primera vegada els originals en xinès i siríac en la seva La Xina Illustrata el 1667,[5] al costat d'una traducció en llatí. L'estela va atreure dubtes sobre la seva autenticitat o manipulació en el context de la diferència religiosa entre catolicisme i d'altres confessions cristianes originades de la Reforma protestant. Malgrat les objeccions d'alguns escèptics, pocs dubten hi han de l'autenticitat de l'estela. Ara com ara, es conserva en el Museu de Beilin, més exactament en el sector enjardinat nomenat el Bosc d'esteles. Posteriorment com plint es va posar en la seva base una escultura de Bixi, ja que en la mitologia xinesa tradicional ha estat un dels símbols de l'eternitat, es representa com un drac amb una closca de tortuga.[6]

  1. Saeki, Yoshiro. The Nestorian monument in China (en anglès). Society for Promoting Christian Knowledge, 1928. 
  2. Hill, Henry, ed (1988). Light from the East: A Symposium on the Oriental Orthodox and Assyrian Churches. Toronto, Canada. pp. 108-109
  3. Jenkins, Peter. The Lost History of Christianity: the Thousand-Year Golden Age of the Church in the Middle East, Africa, and Asia - and How It Died. Nova York: Harper Collins, 2008. ISBN 978-0-06-147280-0. 
  4. Mungello, 1989, p. 168.
  5. «Reproduction of the original Chinese and Syriac text in Kircher's China Illustrata». Djvu. Arxivat de l'original el 2010-07-30. [Consulta: 6 abril 2017].
  6. Welch, 2008, p. 122-123.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne