Back Kode van Hammurabi Afrikaans Codex Hammurapi ALS شريعة حمورابي Arabic قوانين حمورابى ARZ Códigu d'Hammurabi AST Hammurapi qanunları Azerbaijani Хаммурапи ҡанундары Bashkir Hamurabė kuodeksos BAT-SMG Звод законаў Хамурапі Byelorussian Законник на Хамурапи Bulgarian
| |||
| Tipus | codi  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Hammurabi | ||
| Data de publicació | 1752 aC | ||
| Tema | propietat dret de família dret privat dret penal herència ofensa contra la persona contracte d'arrendament contracte de prestació de serveis justícia | ||
| Estat | Babilònia | ||
| Llengua original | accadi | ||
| Altres | |||
| Seccions | 282 | ||
 | |||
L'Estela d'Hammurabi[1] és un dels compendis legals més antics i coneguts. Es tracta d'una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès. Es basa en l'aplicació de la llei del Talió («ull per ull i dent per dent»), i és també un dels exemples més primerencs del principi de presumpció d'innocència, ja que suggereix que l'acusat o l'acusador tenen l'oportunitat d'aportar proves.[2][3] Va ser escrit el 1750 aC pel rei de Babilònia Hammurabi i s'hi unificaren els codis existents a les ciutats de l'imperi babilònic.[4][5][6][7][8][9] Actualment es conserva al Museu del Louvre de París.[10][11]
Entre altres recopilacions de lleis s'hi pot trobar el Codi d'Ur-Nammu, rei d'Ur (ca. segle XXI aC), les Lleis d'Ešnunna (ca. segle XX aC) i el Codi de Lipit-Ixtar d'Isin (ca. segle XIX aC).[12]
- ↑ Lara Peinado, Federico. Código de Hammurabi (en castellà). 3a edició. Madrid: Tecnos, 1997, p. CXXXVIII, 229 p.. ISBN 8430913521.
- ↑ Falta indicar la publicació .The University of Chicago Press Stable. ISSN: 15503283.
- ↑ [1](en anglès). Jones & Bartlett Learning.
- ↑ G. R. Driver, J. C. Miles, The Babylonian Laws, 2 vols. Oxford, 1995
- ↑ A. Fient, Le Code de Hammurapi (LAPO, 6), París, 1983
- ↑ M. Roth, Law collections from Mesopotamia and Asia Minor, Atlanta, 1995
- ↑ M. E. J. Richardson, Hammurabi's Laws. Text, Translation and Glosary, Sheffield, 2000
- ↑ H. D. Viel, Der Codex Hammurapi, Gotinga, 2002
- ↑ F. Lara Peinado, Código de Hammurabi, Madrid, 2003
- ↑ Falta indicar la publicació . ISSN: 1575-3492.
- ↑ Error en el títol o la url.«».Museo del Louvre.
- ↑ Davies, 2003.