Biografia | |
---|---|
Naixement | Стѣфань Неманя (Stèfan Nemània); nom de canonització: Simeó c. 1113 (Gregorià) Depedogen (Dioclea) |
Mort | 13 febrer 1199 (Gregorià) (85/86 anys) monestir de Khilandar (Grècia) |
Sepultura | Monestir de Studenica |
Župan | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox i Església Ortodoxa Sèrbia |
Es coneix per | Pare de Sant Sava; fundador de l'Església Ortodoxa Sèrbia independent |
Activitat | |
Ocupació | monjo ortodox (1196–1199), governant (1166, 1168–1196), cap militar |
Orde religiós | Monjos basilians |
arquebisbe dels serbis | |
| |
Celebració | Església Ortodoxa |
Pelegrinatge | Catedral de Sant Sava (Belgrad) |
Festivitat | 26 de febrer (calendari gregorià) 13 de febrer (calendari julià) |
Iconografia | Com a bisbe, llegint o amb un llibre |
Família | |
Família | Casa de Nemanjić |
Cònjuge | Anastasia of Serbia |
Fills | Vukan Nemanjić of Serbia, Esteve II de Sèrbia, Sant Sava |
Pare | Zavida |
Germans | Tihomir of Serbia Stracimir Zavidović Miroslav of Hum |
Cronologia | |
25 març 1196-1199 | monacat |
1168 | Council against Bogomilism (Serbia) (en) |
1167 | Battle of Pantino (en) |
Esteve Nemanja[1] (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,[2] i va morir el 13 de febrer de l'any 1199[2]). Va ser el governador medieval serbi, gran župan de Raška, i el fundador de la dinastia Nemanjić i de l'Imperi Serbi, l'estat serbi més poderós que hi ha hagut.[2] Es considera, juntament amb el seu fill, Rastko Nemanjić (Sant Sava) el pare de l'Església Ortodoxa Sèrbia. Al llarg de la seva vida, va patrocinar moltes esglésies i monestirs, i els últims anys de la seva vida els va passar en un d'ells, al monestir serbi d'Khilandar al Mont Atos, on també va ser enterrat l'any 1199. L'any 1200 l'Església Ortodoxa Sèrbia el va canonitzar i li va donar el nom de Sant Simó o en serbi, Sveti Simeon. Les seves restes van ser traslladades al Monestir de Studenica l'any 1208, on es va quedar fins avui.[3]