Back Wilkins (agianan) CEB Wilkins-Sund German Wilkins Sound English Wilkins-bankizo Esperanto Détroit de Wilkins (Antarctique) French Wilkins-selfjég Hungarian Вилкинсов Проток Macedonian Wilkins Sound NN Estrech de Wilkins Occitan Шельфовый ледник Уилкинса Russian
| ||||
| Tipus | si  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | George Hubert Wilkins | |||
| Localització | ||||
| Continent | Antàrtida | |||
| Entitat territorial administrativa | Regió Antàrtica | |||
| ||||
L'estret de Wilkins (oficialment, en anglès, Wilkins Sound) és un estret de l'Antàrtida que està ocupat en gran part per la plataforma de gel Wilkins; està situat entre la concava línia de costa occidental de l'illa d'Alexander i les costes de l'illa Charcot i l'illa Latady situades més cap a l'oest.
La seva part nord va ser descoberta i cartografiada aproximadament el 1910 per una expedició antàrtica francesa sota el comandament de Jean-Baptiste Charcot i es va sobrevolar el 1929 per Sir Hubert Wilkins. La configuració de l'estret fou determinada el 1940 mitjançant vols exploratoris del US Antarctic Service (USAS). Fou anomenat així per l'USAS en honor d'Hubert Wilkins, que el 1929 fou el primer a demostrar que "la terra de Charcot" era en realitat una illa i era per tant, indirectament, el descobridor de l'existència de l'estret. L'existència de l'illa Latady en el costat sud-oest de l'estret fou determinada el 1960 per D.J.H. Searle del Falkland Islands Dependencies Survey (FIDS) mitjançant l'examen de fotos aèries fetes per la Ronne Antarctic Research Expedition (RAR) del 1947-48.